De porc i de senyor, se'n ve de mena. No hi ha dita més apropiada per il·lustrar què ha passat des de dissabte. Un aprenent d'ase –per les coces, és clar– i de boxador expulsat al camp que demana disculpes a la velocitat del llamp perquè els injustos de la justícia no l'empaquetin de veritat, com es mereixeria. I una colla de teledirigits per un entrenador que com a jugador exhibia una ètica molt poc recomanable que es passen un partit escollint sense error possible a qui han de buscar els turmells o provocar perquè s'escalfi. I s'acaben autoexpulsant. D'impotència, i per posar les excuses a la safata perquè qui els teledirigeix no hagi d'explicar com perd una eliminatòria que ha igualat en el minut 1, gairebé sense voler.

Si després de les escenes de Còrdova dissabte i del Calderón dimecres, resulta que el dolent és Neymar, no val la pena discutir. Que demanin hora, que necessiten tractament.

Farà bé el nou accionista de referència xinès de l'Atlético de fer veure a Cerezo, Simeone, Arda Turan i companyia que, per sobre de tot, fan el ridícul. Anant a buscar Neymar a la mitja part. Repartint puntades des del minut 2. Enviant els aplegapilotes a fer la becaina entre el minut 1 i el 9 per despertar-los amb l'1-1. O llançant el calçat a l'assistent en una imatge culturalment surrealista.

A aquest últim gest em vull referir. Turan no serà castigat per un intent d'agressió, de la mateixa manera que Cristiano Ronaldo: el cop de puny que llança a un rival no ha existit i l'agressió a Edimar ha estat només una puntada de peu sense pilota. Ja n'hi ha prou de sancionar tan sols el que recull l'àrbitre en el seu informe. Els camps estan plens de càmeres i el que ha vist tot el planeta no pot quedar impune. La comissió antiviolència, tan amatent a multar i expulsar dels recintes esportius portadors d'estelades, no es pot emparar en la falta de proves, perquè existeixen, encara que no les proporcioni l'àrbitre. Col·legiat que, per cert, agrairia moltíssim un suport tecnològic que li evités el ridícul de xiular penal en una acció fora de l'àrea (però aquest debat és com bramar en el desert).

A Jordi Alba també li van fer un túnel i no va agredir ningú. Al contrari, li va servir per fer-se més sòlid i tenir l'amor propi de creuar tot el camp per assistir Neymar en el segon gol. I a l'Atlético se'l va aplaudir al Camp Nou quan s'hi va assegurar la lliga, i dimecres, tots els jugadors del Barça van ser comprensius amb el rival derrotat quan tenien motius sobrers per haver estripat. Saber guanyar.

Cristiano Ronaldo se n'anava del camp netejant-se l'escut de campió del món de clubs. No hi ha ningú que l'embruti més que ell. Fer-ho al Camp Nou hauria tingut una intenció provocadora però el mateix gest al Nuevo Arcángel constata un cop més que aquest noi té menys consideració pels valors esportius que per uns calçotets bruts. I són d'una altra escola, però Gabi, Mario, Juanfran, Arda Turan i uns quants més tampoc saben perdre.