Aquest any, per primera vegada en la història, dos germans arriben al partit de les estrelles de l'NBA, el famós All Stars, formant part de l'equip titular: un en cada conferència. Però, per als catalans, la importància de tot plegat és que aquest parell de fenòmens són els germans Pau i Marc Gasol. El primer, als Bulls, i el segon, als Grizzlies, tots dos han fet gala d'unes estadístiques brillants i un lideratge indiscutible sobre la pista per poder arribar a l'All Stars.

La cita del cap de setmana del 13 al 15 de febrer, a Nova York, entronitzarà els germans de Sant Boi de Llobregat en la millor lliga del món. Tot i que ja fa anys que corren per les pistes, i des de l'arribada d'en Pau a Memphis el 2001 que el cognom Gasol se sent per la megafonia dels millors pavellons basquetbolístics del món, serà enguany quan tot el món contemplarà el prodigi d'aquest parell de catalans. Perquè, realment, tampoc és gaire habitual que en una mateixa família dos germans hagin pogut aconseguir col·locar-se entre els millors del món en un mateix esport. La nissaga dels Gasol està d'enhorabona.

Els Gasol són un exemple per a molts joves catalans i catalanes que s'entaforen una samarreta i boten la pilota per pistes i pavellons cada cap de setmana. Són l'exemple de líders, de companys i d'esportistes que han aconseguit allunyar la seva vida privada dels focus de la premsa més vulgar. Esportistes, cent per cent, i res més. Però els Gasol també són un orgull per al bàsquet català, l'exemple que al país hi ha molt talent i també grans formadors i entrenadors que poden fer explotar el bo i millor dels nostres joves.

Ara bé, desgraciadament, la marxa dels Gasol a l'NBA també va ser la constatació que, no només el país, sinó també a Europa, encara no pot competir, econòmicament, amb la lliga nord-americana. El bàsquet, per molt popular que sigui –quants pobles tenen millor equip de bàsquet que de futbol?–, encara no aconsegueix moure el mateix volum de negoci que el futbol. I, és clar, mentre els clubs de futbol europeus es poden passejar pel món comprant a cop de talonari i entrant sobre una catifa vermella als despatxos, els clubs de bàsquet europeus han de mirar amb enveja sana com l'NBA és la millor lliga del món. Al final, tot acaba segons com es tingui la bossa.