Aquest any, per pri­mera vegada en la història, dos ger­mans arri­ben al par­tit de les estre­lles de l'NBA, el famós All Stars, for­mant part de l'equip titu­lar: un en cada con­ferència. Però, per als cata­lans, la importància de tot ple­gat és que aquest parell de fenòmens són els ger­mans Pau i Marc Gasol. El pri­mer, als Bulls, i el segon, als Grizz­lies, tots dos han fet gala d'unes estadísti­ques bri­llants i un lide­ratge indis­cu­ti­ble sobre la pista per poder arri­bar a l'All Stars.

La cita del cap de set­mana del 13 al 15 de febrer, a Nova York, entro­nit­zarà els ger­mans de Sant Boi de Llo­bre­gat en la millor lliga del món. Tot i que ja fa anys que cor­ren per les pis­tes, i des de l'arri­bada d'en Pau a Memp­his el 2001 que el cognom Gasol se sent per la mega­fo­nia dels millors pave­llons bas­quet­bolístics del món, serà enguany quan tot el món con­tem­plarà el pro­digi d'aquest parell de cata­lans. Perquè, real­ment, tam­poc és gaire habi­tual que en una mateixa família dos ger­mans hagin pogut acon­se­guir col·locar-se entre els millors del món en un mateix esport. La nis­saga dels Gasol està d'enho­ra­bona.

Els Gasol són un exem­ple per a molts joves cata­lans i cata­la­nes que s'enta­fo­ren una samar­reta i boten la pilota per pis­tes i pave­llons cada cap de set­mana. Són l'exem­ple de líders, de com­panys i d'espor­tis­tes que han acon­se­guit allu­nyar la seva vida pri­vada dels focus de la premsa més vul­gar. Espor­tis­tes, cent per cent, i res més. Però els Gasol també són un orgull per al bàsquet català, l'exem­ple que al país hi ha molt talent i també grans for­ma­dors i entre­na­dors que poden fer explo­tar el bo i millor dels nos­tres joves.

Ara bé, des­gra­ci­a­da­ment, la marxa dels Gasol a l'NBA també va ser la cons­ta­tació que, no només el país, sinó també a Europa, encara no pot com­pe­tir, econòmica­ment, amb la lliga nord-ame­ri­cana. El bàsquet, per molt popu­lar que sigui –quants pobles tenen millor equip de bàsquet que de fut­bol?–, encara no acon­se­gueix moure el mateix volum de negoci que el fut­bol. I, és clar, men­tre els clubs de fut­bol euro­peus es poden pas­se­jar pel món com­prant a cop de talo­nari i entrant sobre una catifa ver­me­lla als des­pat­xos, els clubs de bàsquet euro­peus han de mirar amb enveja sana com l'NBA és la millor lliga del món. Al final, tot acaba segons com es tin­gui la bossa.