En campanya
els que ja estan
en campanya,
només volen aprofitar-se d'ells,
del seu talent esportiu
I ara, no estem pas en campanya electoral, de cap de les maneres.
No recordeu com algú apel·lava al fair play fa quatre dies? Per això els seus secretaris escriuen als papers que Rosell ha estat el president amb millor mitjana de títols de la història –per si no ho sabéssim apreciar–, o, de cop, se'ls acudeix la brillant idea de transigir amb els nanos que ells mateixos prohibiren a l'Estadi. I de passada, ja que són tan magnànims, obriran les portes de franc als il·lustres 2.500 jubilats que, imaginem, siguin capaços d'apreciar el detall lliurant-los el vot com a contrapartida. Fan mans i mànigues per perpetuar-se en el poder, per seguir al capdavant de l'entitat, per negar totes les relliscades, els ridículs, les pífies comeses. Han encarregat als escribes un relat nou, un discurs que negui evidències i carències de quatre anys. Sobretot, carències. La principal, no saber què coi porten entre mans com ho demostren amb el disseny d'una nova comissió esportiva inhabilitada per fitxar que ha estat la riota dels entesos. Dos senyors que no saben ni piu de futbol, una patum poc disposada a pencar i un italià de Milà que deu conèixer tant del Barça com el pobre Martino, per esmentar un exemple fragant de professional aterrat en sec per estavellar-se sense remei. Tant se val. Faran el que calgui per mantenir cadira a la directiva durant un nou mandat. El Barça sempre paga la pena, sempre compensa amb un augment de volum del negoci a l'empresa privada, fent que et conegui un munt de gent que abans t'ignorava, reporta un formidable premi al narcisisme d'aquests triomfadors i considerables pujades en la minuta professional de cadascú, prodigis de vincular-se a la gestió del club que acostumen a produir-se darrerament amb excessiva normalitat. Imaginin si són despresos en bé de la causa que alguns, fins i tot, han deixat de treballar per dedicar-s'hi en exclusiva. Meravellats quedem davant de tan despresa exhibició d'altruisme.
Ells van anunciant mesures populistes i demagògiques amagats darrere de Messi i les victòries puntuals, única manera de surar. El Barça mai ha sabut dissociar marxa esportiva de la directiva de torn i ells desitgen que el soci no comenci a fer-ho just ara. Si l'equip guanya, ells continuaran. Per tant, resen als déus demanant que entri la pilota, l'infal·lible certificat que necessiten. Més val deixar de ser uns beneits. Seria fantàstic que els futurs votants comencessin a rumiar l'opció de marcar diferències per primera vegada en la història, deixant de donar suport a continuïtats directives segons triomfin o fracassin els futbolistes. Al vestidor actual li sobra el talent, especialment si és liderat pel millor jugador de la història i dos cromos caríssims. Però només podran excel·lir realment si els dóna suport des de la llotja algú que marqui una política esportiva a l'altura del Barça, el seu model i la seva representació simbòlica. Per un cop a la vida, dissocieu equip de directiva en bé del club. Els futbolistes són boníssims, saben competir. Els altres, els que ja estan en campanya, només volen aprofitar-se d'ells, del seu talent esportiu. Queden mesos per dissociar el destí dels dos bàndols i votar en conseqüència. Simplement, perquè el Barça mereix millor direcció.