Avui no serà un bon dia per al barcelonisme. Per primera vegada en la història del club, un president s'asseurà com a imputat en un jutjat de l'Audiencia Nacional de Madrid. El cas Neymar, que ja va sentenciar un president (Sandro Rosell) en té un altre (Josep Maria Bartomeu) entre l'espasa i la paret. No sóc capaç de dir qui té raó, si el fiscal José Perals i les raons que han portat el jutge Pablo Ruz a imputar el president del Barça o les de la defensa de l'advocat Cristóbal Martell. Després d'escoltar il·lustres especialistes opinant uns exactament el contrari que els altres, a hores d'ara em declaro incompetent per oferir una conclusió que serveixi per aclarir conceptes. Esperarem que la justícia dictamini sobre el nyap dels nyaps perquè, d'això, sí que n'estem convençuts.

Descobria aquesta setmana Manel Pérez a La Vanguardia que Mariano Rajoy estava preocupat pel cas. Un madridista reconegut preocupat per les coses que passen a can Barça. Que curiós! El president espanyol, a través del ministre de Justícia, Rafael Catalá, i del secretari d'Estat per Hisenda, Miguel Ferre, ha volgut informació naturalment preocupat per les repercussions polítiques del cas Neymar. Els demanava “molta cura i sensibilitat” en el tractament del cas, ja que la politització que el poble català fes de l'assumpte podia radicalitzar els independentistes i provocar un efecte papallona que no fos convenient per als seus interessos electorals. El maleït procés sobiranista. Ràpidament, segons assenyala Manel Pérez, Rajoy va fer saber a Bartomeu a través de terceres persones que el govern espanyol no tenia res a veure amb la decisió de l'Audiencia Nacional. El desenllaç és conegut per tothom: el president del Barça va parlar de conxorxa a 8tv i a TV3. Arribats a aquest punt, tampoc sóc capaç de saber si la teoria de la conspiració és o no real, ja que un servidor no té cap prova definitiva que doni la raó al president del Barcelona o, per contra, als seus vicepresidents Javier Faus i Carles Vilarrubí, que l'endemà van contradir el seu cap. Costa molt seguir el fil conductor del cas.

És curiós com Rajoy busca aliats exhibint victimisme i buscant contrincants en la seva delirant batalla antidemocràtica. Que dolents són els catalans que volen trencar Espanya! I que cecs! Bartomeu fa el mateix. En aquest cas, la culpa és dels que s'organitzen des de l'enveja per posar fi a la supremacia blaugrana. L'Estat no pot permetre que el Barça mani. Com no hi ha relat, el missatge del discurs dels uns i dels altres es converteix en infantil, en poc creïble, en surrealista. Cal que els futurs candidats tinguin un projecte ben definit, amb les idees ben clares, que les executin sense dubtes i les defensin davant de qui les vulgui debatre. Això d'ara, tan oportunista, tan populista, tan variable, tan “avui sí, demà no i diumenge ja veurem” no s'aguanta per enlloc. Ni quan són els d'aquí ni quan són els d'allà.

Permeteu-me, per acabar: el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha anul·lat la modificació del pla general d'ordenació urbana de la capital de l'Estat aprovada al seu dia per l'Ajuntament d'Ana Botella (del PP) i ratificada pel govern d'Ignacio González (també) amb Florentino Pérez (és clar) darrere de tot plegat amb el nou estadi Santiago Bernabéu com a objectiu final. Segur que Bartomeu ho entén tot tot tot com una maniobra d'engany de Mariano Rajoy per mirar de distreure l'atenció de tots els catalans. I segur que Rajoy pensa que el TSJM està ple ple ple d'independentistes. És el que hi ha. Una bogeria.