El futbol és tan cíclic que, mentre el Madrid feia aigües contra l'Atlético, el Barça guanyava amb solvència a San Mamés i tothom es pensava que el favorit per aconseguir els títols era el conjunt de Luis Enrique. Ningú recordava la fatiga de la primera volta, les picabaralles de Lucho amb Messi i, per què no dir-ho, diumenge passat al vespre gairebé cap culer pensava en la potineria relacionada amb el fitxatge de Neymar. El cert és que al Santiago Bernabéu o al Camp Nou les crisis al terreny de joc mai es queden a la gespa. Sempre hi ha el context. Algunes vegades, la conjuntura no es tria, però altres vegades el context es podria controlar... i no es fa. Quan va acabar el partit al Calderón, Casillas no va contenir els nervis davant la premsa quan li van preguntar per la suposada cantada en el primer gol. Veterà com n'hi ha pocs, un tipus amb estil per segons qui, ell no hauria de ser visceral en aquests moments. El Madrid va ser escombrat per l'equip de Simeone i una mala tarda la pot tenir tothom.

En tot cas, la condició humana és imprevisible i, sobretot, quan et sents el blanc de totes les crítiques possibles. Més greu, però, trobo que va ser l'actitud de Cristiano Ronaldo, que no va tenir problemes per celebrar el seu 30è aniversari al restaurant In Zalacaín de Pozuelo de Alarcón, rodejat de 150 comensals. Després de la vergonyosa actuació, res millor que unes quantes copes i noies guapes per fer-se passar l'enfadada. Sense comptar, és clar, que el futbol és l'opi del poble i que l'aficionat no accepta que mercenaris sense escrúpols puguin defensar els colors del seu equip. De fet, és la miopia d'un aficionat que corona permanentment els seus jugadors pensant que, tots, són bandera del club del seu cor. El negoci del futbol, i mai més ben dit, no s'entendria sense aquest context pervers que fa trontollar tota la planificació esportiva d'un gran club. El més greu de tot, però, és que els jugadors no s'adonin que, tot i considerar-se mercenaris de portes endins, cap enfora haurien de tenir més empatia amb els seus aficionats. Si no, que els ho preguntin als jugadors de l'Inter: els seus aficionats més radicals ja no volen ni les seves samarretes originals després del matx.