Després d'haver vist Pau i Marc Gasol fer el salt inicial de l'All-Star de l'NBA com a integrants dels equips titulars –un fet sense precedents– és pertinent demanar una reflexió més sobre la transcendència i l'impacte que tenen a la Meca del bàsquet dos germans catalans. Estem tan acostumats que siguin estrelles de la millor lliga del món que no ho acabem de valorar en la seva justa mesura. Pau Gasol va trencar motlles. Si col·locar un català en l'NBA, ser el número 3 del draft i ser titular al cap d'una setmana ja eren somnis que durant una època semblaven irrealitzables, ser All-Star, fitxar pels Lakers, guanyar dos Anells sent titular, fitxar pels Bulls i jugar catorze temporades era, fa només quinze anys, pura ciència-ficció. El camí seguit pel seu germà ha estat diferent –se'n va anar a l'NBA més gran, quan ja era una estrella a Europa–, però l'ha conduït al mateix indret, tot i que li falta concretar amb títols la condició de jugador determinant que fa temps que ostenta. Per ser titular en un All-Star has d'estar entre els cinc jugadors –de més de 400– més votats pels aficionats. Tan lluny que semblava l'NBA i tan a prop que ens l'han deixat aquests gegants de Sant Boi. Gaudim-ne, que són jugadors d'una dimensió que només es veu una vegada a la vida.