Cinquanta-cinc dies després de salpar de Barcelona, la flota de set vaixells que resisteix a la Barcelona World Race –volta al món a vela per parelles–, amb el Cheminées Poujoulat al capdavant, navega per un dels escenaris més inhòspits i, a la vegada, més impressionants del planeta. És el gran sud, amb l'oceà Pacífic com a immens decorat líquid, només a l'abast d'aquells navegants que als seus elevats coneixements nàutics hi afegeixen una important dosi d'aventura. I és que aquesta dualitat és necessària per fer front a unes onades inacabables i els vents forts i inestables que obliguen a estar amb els cinc sentits activats en tot moment. Sense oblidar el perill constant de topar amb alguna placa de gel despresa del continent antàrtic. Aquest és el territori dels quaranta rugents i els cinquanta udoladors, en referència a les latituds per on es navega i l'estridència produïda per les ràfegues de vent de la zona, tal com expliquen els relats d'aquells que hi han estat. Condicions que posen a prova tant la perícia dels patrons com la resistència de les seves embarcacions, en aquest cas els IMOCA 60, especialment dissenyats per a la navegació oceànica. I tot plegat en una solitud impactant, a milers de milles de la costa més propera. “Som conscients que estem lluny de tot”, explicava diumenge Bernard Stamm, copatró del Cheminées Poujoulat juntament amb Jean Le Cam. S'espera que els actuals líders de la Barcelona Word Race passin avui per un dels punts mítics de la navegació oceànica, el cap d'Hornos; la punta més meridional del continent americà. Aquí es on es troben el Pacífic i l'Atlàntic, amb l'Antàrtida com a glaçat testimoni mirant cap al sud.

Si tenen sort Stamm i Le Cam podran divisar avui aquest mítica punta de terra anomenada Hornos, escenari de tantes gestes com tragèdies des que fa gairebé 400 anys (1616), i després de nombrosos intents, els mariners holandesos Jacob Le Maire i Willem Schouten, a bord de l'Eendracht, van aconseguir traspassar el cap per tal d'obrir una nova ruta comercial cap a l'Índia. Des de llavors, han estat molts els que s'han hagut de barallar amb les tempestes que acostumen a sacsejar la zona fins al punt de considerar el seu pas una de les grans fites nàutiques. De fet, traspassar el cap d'Hornos seria el que per a un alpinista significaria fer el cim de l'Everest o el K2.

Fidel a la tradició, les condicions adverses sembla que esperen Stamm i Le Cam en la seva aproximació al mític cap. Segons les previsions, una borrasca amenaçava la seva aproximació, però la recompensa una vegada superat aquest punt serà posar rumb nord per començar a remuntar l'Atlàntic, a la recerca de l'equador i, en conseqüència, l'escalforeta del sol. Per aquells que els segueixen, començant pel Neutrogena, del barceloní Guillermo Altadill i el xilè José Muñoz, i el GAES amb els catalans Anna Corbella i Gerard Marín a bord, encara els esperen unes jornades més pel gran sud. Després de mitja volta al món, els dos vaixells lluiten per la segona plaça en una distància inferior a 100 miller dins la immensitat del Pacífic. Un frec que frec amb el mític Hornos d'espectador, a l'espera de dir-hi la seva. “No és un lloc on pugui passar tantes vegades com vulguis. Òbviament algunes vegades l'he intentat creuar però no ha estat possible per les circumstàncies meteorològiques que té aquest cap, bastant advers”, destacava ahir Muñoz, que passarà molt a prop de les costes del seu país. Serà de resquitllada, ja que al xilè, així com a la resta de navegants de la BWR , encara els queda un bon tros d'aventura.