Els responsables del futbol formatiu blaugrana ja tenien la decisió presa. Els semblava que ja havia tocat sostre, però es va guanyar a pols la continuïtat al club. La seva feina i la decisió de Pep Guardiola de mantenir-lo al club quan estava més fora que dins han fet que interpretés al peu de la lletra el que volia el seu entrenador. Ha tingut l'oportunitat de compartir els millors moments que ha viscut esportivament el Barça en els últims anys i ho ha fet amb protagonisme. Molt protagonisme. En una temporada va marcar en totes les competicions i es va convertir en el primer jugador de la història del futbol que ho aconseguia.

Pedro sabia el que li demanava i el que necessitava l'equip. La pressió que el tècnic reclamava als seus jugadors, Pedro l'aportava sempre. Treballador. Incansable en la pressió. Dificultava la sortida de pilota de l'equip rival com ningú. La seva insistència i la seva velocitat contribuïen a la recuperació de la pilota ràpidament. Era una de les feines de l'equip que va aconseguir el reconeixement unànime. Ben aviat va desaparèixer de la boca de tothom anomenar-lo Pedrito. Va créixer esportivament i Pedro va ser una realitat futbolística i un habitual a l'onze titular blaugrana. Pedrito va quedar enrere i va fer valer la seva polivalència com a futbolista professional.

Aquesta temporada, té poques oportunitats, encara que de titular o sortint des de la banqueta participa en la majoria de partits del Barça en totes les competicions. Acostuma a ser la primera opció de Luis Enrique des de la banqueta per a l'atac, que està ocupat habitualment per Messi, Neymar i Suárez. És veritat que durant l'absència per sanció de Suárez va jugar més. Ara entra sempre en les rotacions, però no en té prou. Aquesta temporada té pocs minuts o molts menys dels que ell voldria. És complicat guanyar-se la presència en l'onze titular del primer equip, però sovint al terreny de joc aporta una feina que, els atacants habituals, per les seves característiques, difícilment fan amb la mateixa intensitat.

Sovint diu que mai s'hauria pensat que aconseguiria, ni en somnis, el que ha fet esportivament quan va sortir de Tenerife com un golejador destacat per jugar al Barça juvenil sabent que és car o impossible arribar a jugar de davanter al primer equip blaugrana. Se sap que el Barça sempre es fixa en el mercat internacional i que incorpora els més destacats d'arreu. Ara ho pateix ell, tot un campió del món, amb Messi, Suárez i Neymar barrant-li el pas a la titularitat habitual, tot i que el cert és que tant Luis Enrique com els tècnics anteriors el tenen i l'han tingut present en les seves oracions. I em temo que el volen continuar tenint present. Ha perdut presència aquesta temporada com a titular. Ell sap, però, que tot i que li queda un any de contracte al Barça haurà de picar molta pedra per esgarrapar minuts de joc i que ara mateix és difícil desplaçar els tres davanter titulars. Pedro aporta més feina que gols. Fa un gol cada quatre partits que juga en el campionat de lliga. Per les seves característiques i veient el panorama que té al davant no desestima la possibilitat d'endarrerir la seva posició al camp.

Durant aquestes set temporades a can Barça, Pedro és un jugador que gairebé ha participat en un cinquanta per cent en totes les competicions. Amb la selecció espanyola es reparteix les convocatòries al cinquanta per cent entre la titularitat i la suplència. El mateix li passa en la lliga, en la Champions i en la copa del Rei. Es miri com es miri, és un jugador rendible.