La copa d'hoquei sobre patins que va arrencar ahir a Blanes presenta tots els ingredients teòrics per convertir-se en un èxit. D'entrada, s'hi apleguen els millors equips de l'OK Lliga i, per extensió, bona part dels millors jugadors del món en un escenari de primera magnitud, la ciutat esportiva, una instal·lació amb una capacitat per a 1.800 espectadors i amb una pista blava que facilita la bona visibilitat en les transmissions televisives. Aquest és precisament un altre dels valors de la competició, que podrà ser seguida en bona part per televisió, ja sigui per Esport 3, la Xarxa, El Punt Avui TV o Teledeporte –la final– i que també es podrà veure a través d'internet. Les molèsties d'horaris per als jugadors que comporta que els partits es retransmetin per televisió –els finalistes tindran menys de 24 hores de descans–, són un mal menor per a un esport molt arrelat a Catalunya però, alhora, molt afectat per la crisi. El ressò mediàtic, doncs, és un actiu imprescindible per a la seva supervivència. La copa, des que es va instaurar el 1999 el model de concentració de vuit equips, ha anat guanyant una transcendència a què han contribuït tant la imprevisibilitat dels campions –l'exemple de dos títols seguit d'un modest com el Moritz Vendrell estimula tots els equips– com la qualitat i l'atractiu dels partits pel temor a l'eliminació.