L'estómac de Bartomeu
per quantificar què pot costar al club
la campanya de Bartomeu pagada pels socis
Josep Maria Bartomeu proclamava en plena ebullició de la moció de censura contra Joan Laporta, el juliol del 2008, que donar suport a aquella causa per enderrocar la junta directiva anterior era alhora “dir no a Johan Cruyff”. Repartits els aspirants a ser algun dia en la directiva, van empènyer des dels mitjans tant com van poder per destronar un president escollit a les urnes (en les del 2003, ja que el 2006 no hi va haver eleccions), i especialment virulent es va mostrar Bartomeu, que no només volia esborrar Joan Laporta, sinó que amb la coça al cul a l'advocat també considerava que per fi sortiria del Barça el cruyffisme. Tot just entrar a la junta l'estiu del 2010, Bartomeu i els seus van acabar de fer fora Cruyff i el cruyfisme quan van posar en dubte la legalitat del càrrec que se li havia concedit com a president honorífic, i que va tenir la resposta immediata de l'afectat, que va córrer a les oficines a tornar la insígnia que així el distingia, tot juts hores abans que hagués assistit a la proclamació de Rosell com a nou president. Després va venir allò que Rosell va taponar els diners que havien de sortir del Barça –signats per Laporta– amb destinació a la federació catalana i que en realitat havien d'anar a petar a la fundació de Cruyff i, una mica més tard, allò de l'acció de responsabilitat que va acabar d'enfurismar l'holandès, perquè considerava que s'atemptava contra els gestors del millor Barça de la història i, en part, contra amics seus (Laporta, Perrín). Cruyff, que s'ha negat a assistir al Camp Nou mentre governin els que creu que l'han fet fora del club i han anat contra els seus amics, sorprenentment ha acceptat una fotografia en clar toc preelectoral que, si beneficia algú, és a Bartomeu, que deu tenir un estómac a prova de bombes, ja que és capaç d'empassar-s'ho tot en benefici de mostrar una imatge que contradiu el que pensa i el que creu. És clar, un ja no sap què pensar de Cruyff, que inicialment no ha fet un lleig mai a les aportacions per a les seves idees i fundacions, però que semblava força alineat amb els seus amics, que l'han defensat de totes les maneres possibles de tot i de tothom, fins al punt de proclamar que després que l'actual junta empenyés l'holandès a marxar del club l'estiu del 2010 posant en dubte legal el nomenament com a president honorífic, creien que el seu ídol mereixia un acte elevat per restituir-li el prestigi.
Bé, Bartomeu, després de fer fora de la lluita pels drets de televisió un inestimable amic de Johan Cruyff (Jaume Roures) en favor de la competència de l'empresari català (Telefónica), ha sabut com restituir el prestigi que algun dia es va posar en dubte. I sembla que tots contents. Mentrestant, Bartomeu se segueix empassant gripaus, un darrere l'altre, sense cap mena de vergonya, i tot per una idea: ser elegit president. Ah!, i el Barça va pagant les ocurrències del president imputat. Tot sigui per donar visibilitat al president desconegut.
En cas que hi hagi una nova junta a l'estiu, caldria fer una due diligence per quantificar què pot arribar a costar al club la campanya de Bartomeu pagada pels socis.