Codi ètic
i a la rata per entabanar nens
Fa temps que alguns clubs esportius han decidit restringir durant els entrenaments l'accés a les seves instal·lacions als pares i sobretot de retruc als representants que es passegen buscant nous talents per oferir-los la lluna en un cove en un no res. Saben que es condiciona, i molt, l'activitat dels més menuts i la dels seus tècnics amb ofertes i propostes com si fossin professionals. Poden fer el que calgui per fitxar un infant que promet. En els entorns esportius tothom es coneix. I se saben les pràctiques habituals d'uns i altres. Es busca talent a qualsevol preu. Sense miraments. Vist aquest panorama en què sembla que tot s'hi val, algunes federacions han proposat i aprovat codis ètics per preveure i regular les relacions entre clubs i també alguns clubs han decidit i tenen vigents normatives per destacar els valors de l'esport. Fins i tot han aparegut iniciatives universitàries que volen recollir els comportaments aconsellables que han de tenir els protagonistes de l'activitat esportiva.
Es generen uns mercats esportius dels més menuts qüestionables en tots els aspectes i que alguns esports pretenen regular de bona voluntat amb un codi ètic que es vol que es respecti. El codi ètic d'actuació entre clubs en els fitxatges de menors el té aprovat la Federació Catalana de Bàsquet, per exemple, amb la voluntat de respectar la feina de cada club i no alterar l'entorn social si algú té la temptació, que segur que algun club la té, de fer propostes per aconseguir el canvi d'aires d'alguns jugadors amb talent i aprofitar per llançar la canya. Tots es vigilen i tots es coneixen i saben els mecanismes que fan servir els uns i els altres. Malgrat el compromís signat acostumen a jugar al gat i a la rata per entabanar infants, pares i mares i fitxar. No importa l'edat, encara que se sap i està contrastat que com més jove és l'esportista més arriscat és treure'l del seu entorn. La norma diu que l'incompliment per un directiu, entrenador o delegat d'un club del codi ètic d'actuació entre clubs, en els fitxatges de menors d'edat, aprovat per la federació preveu una sanció econòmica, amb multes que poden arribar fins a sis-cents euros. Algú deu pensar que pot ser una bona inversió vulnerar el codi per una bona troballa. Surt bé de preu.
I el pitjor contrasentit de tot plegat és fer-ho en alguna convocatòria que faci la mateixa federació per treballar amb joves promeses en què es concentra el talent. Feina feta, deuen pensar. Tots reunits i a l'abast de clubs als quals no tremola el pols per fer les incorporacions que pretenen, estalviant-se qualsevol impediment encara que sigui federatiu i convencent els pares amb arguments de tota mena
D'aquí a quatre dies, es juga un dels grans tornejos de la Setmana Santa del futbol formatiu a la Costa Brava i probablement tindrà cent mil ulls interessats a trobar la gran perla de futur del futbol mundial. Fa ben poc, algun club de futbol va tenir l'atreviment d'oferir una rentadora o una nevera per convèncer la família de les bondats del seu club per fitxar el seu fill o filla. Qualsevol proposta és bona per aconseguir que el rival no aconsegueixi el que vol. Sempre parlem de joc net. El reclamem sempre en l'esport professional i el considerem imprescindible. Destaquem sempre la funció educativa que té l'esport i el respecte als valors que comporta i costa molt d'entendre actituds i accions que es fan ignorant l'ètica més elemental. És greu. I més greu si tot això es fa en l'esport formatiu. Amb o sense codi.