El que li queda al Barça fins a final de tem­po­rada s'assem­bla més a una prova eqüestre que no pas a l'atle­tisme d'uns 110 m tan­ques. Els obs­ta­cles que haurà de superar no vénen amb pre­cisió simètrica, sinó que s'acu­mu­len. De cop dos com­pro­mi­sos impor­tants: ahir al ves­pre con­tra el Manc­hes­ter City i diu­menge con­tra el Real Madrid. Par­tit deci­siu, el pri­mer, perquè era una eli­mi­natòria. Impor­tant el segon, perquè vèncer el Madrid sig­ni­fi­ca­ria fer un bon pas enda­vant, tant per aga­far moral per gua­nyar la com­pe­tició com pel fet de situar-se amb qua­tre punts més que el rival. Si mirem enda­vant, després que el Barça s'imposés ahir al Manc­hes­ter, els blau­grana tenen nous obs­ta­cles impor­tants que hau­ran de superar en cadas­cuna de les eli­mi­natòries que que­den dels quarts, les semi­fi­nals i la final, si és que van pas­sant. En canvi, una regu­la­ri­tat més o menys pre­vi­si­ble en la lliga ens duria a par­tits que es pot con­si­de­rar que podrien ofe­rir més difi­cul­tats per gua­nyar els tres punts i que tal vegada serien els de la jor­nada 31 al camp del Sevi­lla, la 33 al camp de l'Espa­nyol i la 37 al camp de l'Atlético. Donant per fet que sem­pre hi haurà algun resul­tat sor­presa des­fa­vo­ra­ble el dia que tot surt mala­ment. Ara, en la Cham­pi­ons, toca espe­rar rival. Seria tan avor­rit tor­nar-nos a cre­uar amb l'Atlético o el Madrid! I és ben pro­ba­ble, perquè la UEFA inten­tarà evi­tar que tres de la mateixa lliga pas­sin a semi­fi­nals i els enfron­tarà a quarts. Cal dir que aquest any la com­pe­tició és una mica dife­rent: al marge del Barça i els madri­lenys han pas­sat el Porto de Tello, el PSG de Lau­rent Blanc, acom­pa­nyat d'un altre equip de l'àrea francòfona com és el Mònaco, d'Ale­ma­nya només ha res­tat la pos­si­bi­li­tat que toqui el Bayern de Munic i d'Itàlia, la Juve. L'altra incògnita, si és que a la justícia no li agafa un nou atac de rapi­desa, és pel final autèntic de la cursa, que són les elec­ci­ons després de la final de la copa del Rei. Sem­bla que crea inse­gu­re­tat que un, o algun, dels can­di­dats esti­gui pen­dent de judici. Tant és així que si acaba pas­sant, crec que la pressió no li per­metrà pre­sen­tar-se. No tot­hom és Ber­lus­coni.

Caldrà, en la lliga, estar ama­tent al par­tit con­tra el Madrid. S'ha escrit que Flo­ren­tino Pérez va con­for­tar Ance­lotti dient-li que no es pre­o­cupés que gua­nya­rien el Barça. Vol dir que l'acti­vi­tat des dels des­pat­xos del rival serà intensa. I, com a socis pati­dors que som, quan Luis Enri­que deia que el par­tit impor­tant de la set­mana era con­tra el City, ens va pujar la mosca al nas. Tant es podia inter­pre­tar que ho deia perquè era l'objec­tiu imme­diat com perquè donava per fet gua­nyar el Madrid o perquè, en cas de per­dre, encara hi ha deu jor­na­des per rec­ti­fi­car. I si sabia que hi haurà ele­ments extra­es­por­tius que caldrà superar, com sem­bla que li va pas­sar a Mar­tino, per gua­nyar l'equip de la capi­tal i la victòria no és clara? Ja hem vist que l'atac cen­tra­lista con­tra el model asso­ci­a­tiu català és un fet. Només amb les nom­bro­ses cèl·lules que for­men grups de cas­te­llers, gegan­ters, sar­da­nis­tes, ballets popu­lars, ate­neus i clubs de tots els esports es poden acon­se­guir mobi­lit­za­ci­ons mas­si­ves. Només els falta ata­car les parròquies i les clas­ses de ball. Les orga­nit­za­ci­ons locals de l'ANC ja recu­llen gent acos­tu­mada al grup, a for­mar equip, a com­pro­me­tre's quan cal. És la guerra fis­cal que ataca fraus quan­ti­ta­ti­va­ment poc sig­ni­fi­ca­tius –ho són fins i tot les tar­ge­tes Black– i silen­cia el res­cat de bancs i l'endeu­ta­ment que els suposa els retards dels túnels de l'AVE, del man­te­ni­ment de resi­dus nucle­ars, la mala pri­o­rit­zació de les inver­si­ons i l'endeu­ta­ment públic crei­xent.

D'altra banda, hem vist com la des­ti­tució de Chapi Fer­rer com a entre­na­dor del Còrdova en favor de Djukic no ha resolt els pro­ble­mes de l'equip. Pot­ser sense el canvi ara esta­rien millor, com va demos­trar l'Ath­le­tic, que va estar molt enfon­sat, i man­te­nint Val­verde ha acon­se­guit recu­pe­rar la com­pe­ti­ti­vi­tat. Tam­poc sem­bla que la subs­ti­tució d'Euse­bio al Barça B hagi solu­ci­o­nat les coses. Cal pen­sar que reno­var tot un equip i evi­tar que baixi reque­reix més de mitja tem­po­rada i més quan, a l'inici, l'exigència del pri­mer equip el va des­man­te­llar. Ja ho diu Car­les Rexach: can­viar d'entre­na­dor hau­ria ser com en els fit­xat­ges, no es pot fer fins que es tan­qui el mer­cat d'hivern o a final de tem­po­rada.