‘Foda-se'
Foda-se!, expressió portuguesa que equival a la nostra “ens hem de fotre”. En el seu portuguès original, Cristiano Penalty va fer-la servir la setmana passada mirant de manera desafiant el públic del Bernabéu. Segurament, aquesta expressió vulgar i espontània es devia tornar a sentir ahir al vestidor del Real Madrid. A la primera part van tenir la seva opció i no van aprofitar-la i, a la segona, van tastar la medicina MSN. Que dur que ha de ser jugar contra Messi, Suárez i Neymar. I que important que és poder comptar amb jugadors d'aquesta dimensió.
Sense jugar un bon partit, no solament vam guanyar el Madrid sinó que a partir del 2 a 1 (control estratosfèric del franctirador més mortífer del futbol mundial: Uruguayo, que bo que ets!) els vam tenir de genolls per golejar-los. Per cert, qui va jugar dimecres passat partit duríssim de Champions? El to físic de l'equip mereix un elogi enorme. Ells –descansadets– es van enfonsar.
La victòria d'ahir al Camp Nou no es definitiva, certament, ni ahir vam guanyar cap títol, i és obvi que encara ens queden moltes hores de trinxera aquesta temporada. Però és una victòria importantíssima i que marca tendència. El poder avui, es nostre.
Sorteig Champions
Tot i que m'havien dit que no hi hauria sorpresa d'última hora, jo –mal pensat de mena– m'esperava l'aparició fantasmagòrica d'una altra “vella glòria” blanca perquè remenés les boles en la Infantino's Party (la festa del calb) que ens va muntar la UEFA per al sorteig dels vuitens de la Champions: Paco Buyo, Goyo Benito, Predrag Spasi...? Però tal com estava previst, va ser el capità del Dortmund del 97 el que va repartir la sort i, per una vegada, el resultat va ser un sorteig pur i molt interessant.
Amb tots –absolutament tots– els respectes per al PSG –que va jugar una grandíssima eliminatòria contra el Chelsea de l'especulador Mourinho, que va tenir el càstig que es mereixia–, si nosaltres fem les coses bé, passarem segur. Jugar el segon partit a casa per a mi és clau (malgrat els precedents que vulgueu) i les baixes de Verrati (llàstima que sigui curt de talla perquè en la seva posició és boníssim) i Ibra a l'anada són importantíssimes.
D'altra banda es confirma que al Bayern de Pep li estan construint una autopista franca cap a Berlín però, sobretot, m'encanta el derbi madrileny. Albiro un desgast brutal. Tensió en el rictus del senyor Pérez, turmells i genolls en perill... Ja era hora que la penya dels germans Padrós “debutés” a la Champions. Ja tocava que hagués de jugar-se-les contra un equip amb cara i ulls. A un mes vista –ja veurem com hi arribem tots plegats– veig unes semis amb el Bayern i la Juve (no cal ser Nostradamus per encertar aquests dos) juntament amb l'Atlético del Cholo (reconec que el desig hi pesa molt, en aquesta predicció).
En definitiva, som a quatre partits de la glòria.
Leo, cuida't!