Què més ha de passar perquè tots us adoneu que el Barça –sí, el club, allò que diem que és de tots els socis– és l'objectiu, la diana, el destí d'un abordatge per terra, mar, aire i per les clavegueres? No reaccionareu fins que el president del Barça sigui condemnat penalment per una interpretació de la normativa fiscal? O potser és que ja us va bé que l'objectiu de tombar tant sí com no un president impliqui debilitar el club de Neymar i de la Via Catalana per la via del desprestigi, com si fos un dany col·lateral, residual?

Ja no poden imputar ningú de més alta escala. Han començat per dalt, i aquí es quedaran. És curiós, perquè els dos casos els instrueix el mateix jutge: divuit anys de comptabilitat B demostrada del PP no és prou motiu no ja per encausar o per imputar, ni tan sols per cridar a declarar els presidents del partit en aquella etapa, Aznar i Rajoy. En canvi, una diferència de criteri fiscal serveix perquè la fiscalia demani que un tribunal dubtosament competent –no ho dic jo, ho diu una eminència en dret penal com el catedràtic Joan Queralt– porti a judici Rosell, Bartomeu i –novetat absoluta– el Barça amb unes peticions de presó pròpies de casos d'homicidi. Mentre en el cas del PP –ara sabem que és com una ONG perquè no té ànim de lucre–, el tallafocs són els extresorers, els únics i vertaders responsables intel·lectuals del diner negre i dels sobresous en metàl·lic, en el cas del Barça –jurídicament un club esportiu i, per tant, estatutàriament sense ànim de lucre– resulta que Rosell i Bartomeu són especialistes reputats en temes fiscals. En un cas es blinda la cúpula. En l'altre, se l'envesteix sense miraments. Molt curiós.

És hora d'obrir els ulls i fer-los obrir a aquest entorn que, amb recta o no tan bona intenció, ha jutjat amb sustentada severitat l'enginyeria fiscal que va acompanyar el fitxatge de Neymar pel Barça i aquell posat un punt superb de Rosell subestimant la capacitat del sistema judicial espanyol per fer mal, si s'ho proposa. Tanta pulcritud exigiria simetria a l'altra banda, i no hi és ni hi serà. No caldrà que ningú prevariqui. Simplement, forçant el codi penal per encabir-hi els fets i aplicant la sanció màxima, condemnaran els presidents i el Barça. La doctrina del catedràtic Queralt és que no hi ha delicte perquè no falten diners i l'única cosa que hi ha és una disparitat de criteri fiscal que, segons el Tribunal Suprem, no pot ser de tipus penal.

Fins i tot el soci Jordi Cases –l'origen de tot és la seva denúncia, quan la junta li va negar una informació– se'n deu penedir. Mai no hauria imaginat que tot arribaria tan lluny.

Ho calculen tot. El fiscal endarrereix la petició de presó fins després del clàssic del Camp Nou, no fos cas que el Madrid l'hagués de jugar en un ambient irrespirable. Ara vénen eleccions a can Barça. Em sorprendria que hi hagués judici abans. Es notaria tant la desproporció, l'agressió, l'abús de poder, que la reacció del soci seria fer costat a Bartomeu. Com va passar amb el linxament a
Carod-Rovira després de l'excursió a Perpinyà, ho recordeu?