D'acord que hi ha estudis de qualsevol cosa, i que diuen qualsevol cosa, però com que tenim festa i és setmana de passió i sempre és millor dedicar-se a l'estudi que a l'oració, prenem aquest de The economist , que la setmana passada ens va servir per constatar, científicament, vull dir, allò que els que tenim ulls a la cara ja sabíem: que els gols de Messi valen més que els de Cristiano, també quan aquest en fa més i els comptables de la seva secta s'extasien.

Que, malgrat la insistència en la comparació, no hi ha color entre CR7 i l'home que més ha fet per la història del Barça i per dinamitar la depressiva grisor de les tardes diumenge i CR7, perquè el segon és el Correcamins i el primer, Wile E. Coyote, queda clar de manera pristina amb la màxima immortal encunyada fa uns dies per aquell filòsof búlgar que tant ens va fer disfrutar tot i no haver estat mai ni ombra de Cristiano: “A Messi el comparen amb Pelé, Maradona i Cruyff, i a Cristiano, amb Messi.” Però, per si calgués, The economist ha agafat, per a més inri, els gols de l'un i de l'altre els anys 2013 i 2014, és a dir, els millors del portuguès i, ni de bon tros, els millors de l'argentí, que llavors anava de lesió en lesió, i els ha passat pel sedàs d'un sistema estadístic que s'usa en beisbol per atribuir més o menys importància a cada punt tenint en compte com fa variar les possibilitats de victòria, empat o derrota, que per a cada moment del partit es calibren en funció de qui juga com a local i qui com a visitant, del temps que queda i de la diferència al marcador. Segons aquest criteri, els gols de Cristiano en la semifinal de la Champions contra el Bayern de Munic valien molt poc, perquè els va fer amb l'eliminatòria resolta (el Madrid ja n'havia fet tres, d'avantatge, i el Bayern n'havia de fer quatre per no caure). I el mateix val per al gol de penal en l'últim sospir de la final que va celebrar posant com un possés. N'hi ha que sempre hem reconegut a Cristiano, entre els nombrosos i indubtables talents que atresora, el de saber inflar estadístiques. Però ara és The economist qui conclou que els seus 105 gols en dos anys de Pilota d'Or van ser menys valuosos globalment per al Madrid i Portugal que els 86 de dos anys rancs de Messi per al Barça i la selecció argentina.

Això sí, ara que tremolen les cames, que és setmana d'autoflagel·lacions, a les que la beata afició culer és addicta, i inquieta el peu inflat de Messi com si fos l'esquerre, que no s'agafi ningú a l'estudi que confirma el que tots els que tenim ulls a la cara sabíem per intensificar els calfreds que provoca la possibilitat que Leo sigui baixa. Facin com jo, que entre les alegries salvatges i descontrolades i l'autopunició, sempre em quedaré amb Salou. Pensin que si fins ara regia la creença que –només– quan Messi ha anat saltant de lesió en lesió, Cristiano ha pogut avançar-lo, ara és el món sencer el que ha vist la llum. Ara tothom és conscient que la creença era falsa. Ara tot Déu sap que pot jugar coix, perquè ni coix, l'atrapen.