D'acord que hi ha estu­dis de qual­se­vol cosa, i que diuen qual­se­vol cosa, però com que tenim festa i és set­mana de passió i sem­pre és millor dedi­car-se a l'estudi que a l'oració, pre­nem aquest de The eco­no­mist , que la set­mana pas­sada ens va ser­vir per cons­ta­tar, científica­ment, vull dir, allò que els que tenim ulls a la cara ja sabíem: que els gols de Messi valen més que els de Cris­ti­ano, també quan aquest en fa més i els comp­ta­bles de la seva secta s'exta­sien.

Que, mal­grat la insistència en la com­pa­ració, no hi ha color entre CR7 i l'home que més ha fet per la història del Barça i per dina­mi­tar la depres­siva gri­sor de les tar­des diu­menge i CR7, perquè el segon és el Cor­re­ca­mins i el pri­mer, Wile E. Coyote, queda clar de manera pris­tina amb la màxima immor­tal encu­nyada fa uns dies per aquell filòsof búlgar que tant ens va fer dis­fru­tar tot i no haver estat mai ni ombra de Cris­ti­ano: “A Messi el com­pa­ren amb Pelé, Mara­dona i Cruyff, i a Cris­ti­ano, amb Messi.” Però, per si calgués, The eco­no­mist ha aga­fat, per a més inri, els gols de l'un i de l'altre els anys 2013 i 2014, és a dir, els millors del por­tuguès i, ni de bon tros, els millors de l'argentí, que lla­vors anava de lesió en lesió, i els ha pas­sat pel sedàs d'un sis­tema estadístic que s'usa en beis­bol per atri­buir més o menys importància a cada punt tenint en compte com fa variar les pos­si­bi­li­tats de victòria, empat o der­rota, que per a cada moment del par­tit es cali­bren en funció de qui juga com a local i qui com a visi­tant, del temps que queda i de la diferència al mar­ca­dor. Segons aquest cri­teri, els gols de Cris­ti­ano en la semi­fi­nal de la Cham­pi­ons con­tra el Bayern de Munic valien molt poc, perquè els va fer amb l'eli­mi­natòria resolta (el Madrid ja n'havia fet tres, d'avan­tatge, i el Bayern n'havia de fer qua­tre per no caure). I el mateix val per al gol de penal en l'últim sos­pir de la final que va cele­brar posant com un possés. N'hi ha que sem­pre hem reco­ne­gut a Cris­ti­ano, entre els nom­bro­sos i indub­ta­bles talents que atre­sora, el de saber inflar estadísti­ques. Però ara és The eco­no­mist qui con­clou que els seus 105 gols en dos anys de Pilota d'Or van ser menys valu­o­sos glo­bal­ment per al Madrid i Por­tu­gal que els 86 de dos anys rancs de Messi per al Barça i la selecció argen­tina.

Això sí, ara que tre­mo­len les cames, que és set­mana d'auto­fla­gel·laci­ons, a les que la beata afició culer és addicta, i inqui­eta el peu inflat de Messi com si fos l'esquerre, que no s'agafi ningú a l'estudi que con­firma el que tots els que tenim ulls a la cara sabíem per inten­si­fi­car els cal­freds que pro­voca la pos­si­bi­li­tat que Leo sigui baixa. Facin com jo, que entre les ale­gries sal­vat­ges i des­con­tro­la­des i l'auto­pu­nició, sem­pre em que­daré amb Salou. Pen­sin que si fins ara regia la creença que –només– quan Messi ha anat sal­tant de lesió en lesió, Cris­ti­ano ha pogut avançar-lo, ara és el món sen­cer el que ha vist la llum. Ara tot­hom és cons­ci­ent que la creença era falsa. Ara tot Déu sap que pot jugar coix, perquè ni coix, l'atra­pen.