Jornada 28. Falta lateral que remata Mathieu a la xarxa de Casillas. Jornada 29. Falta lateral rematada per Mathieu a gol contra el Celta. Jornada 30. Córner que remata Bartra de cap per fer el 3-0 contra l'Almeria. De les accions a pilota aturada (a favor i en contra) se'n parla quan hi ha èxit o fracàs i en el cas del Barcelona de Luis Enrique és evident que tot està sortint molt bé. Que en tres jornades consecutives un equip marqui amb accions preparades a la pissarra és tan estrany que mereix el comentari.

Els números, en aquest sentit, són bons: el Barça ha fet 134 gols dels quals 14 han estat gràcies a l'estratègia, 6 en llançaments de falta i 8 de córner. És el 10%. El que no seria extraordinari en equips com l'Atlético de Madrid i l'Eibar ho és a can Barça perquè històricament no s'ha treballat (amb excepcions, com en el Barça campió de lliga de Terry Venables, en la primera meitat de la dècada dels vuitanta, i darrerament) i perquè l'elecció d'una manera de jugar única, exclusiva i admirada al món sencer no ha convidat a seleccionar especialistes en el joc aeri. Les dues èpoques més brillants de la història del club, amb Johan Cruyff i Pep Guardiola a la banqueta, han estat etapes amb dèficit de gols d'estratègia (que no vol dir que no se'n fes cap). L'holandès més aviat la refusava; el català va buscar fórmules alternatives al llançament en llarg i la rematada directa.

Luis Enrique i Juan Carlos Unzué, l'encarregat de l'estratègia, estan molt contents. Treballar aquestes qüestions és pesat, repetitiu i poc valorat pels futbolistes. De fet les sessions específiques acostumen a anar acompanyades de males cares. O la concentració és màxima o la feina serveix per a poc. Cada gol és una empenta a seguir treballant-ho. Vol dir que amb el Tata, Roura, Tito, Guardiola o Rijkaard, per citar els darrers cinc entrenadors, això no es treballava? No. Vol dir que aquest cos tècnic ho està fent molt bé, que els jugadors tenen capacitats diferents i que la sort està acompanyant. I això mateix serveix per la pilota defensiva.

El Barça ha encaixat 27 gols, 5 dels quals (quasi el 20%) en rematades postllançaments de falta (1) i córners (4). La temporada va començar malament perquè en tres mesos (octubre, novembre i desembre) el PSG, el Madrid, l'Osca i la Real Sociedad van despullar la defensa blaugrana cinc vegades. Des d'aleshores, ni un gol més. L'equip ha guanyat en confiança i els jugadors s'atreveixen a tirar la pilota a córner. Recordem que una de les qüestions en què més insistia Guardiola en les seves xerrades era la de minimitzar els riscos tractant de no cedir llançaments des de la cantonada. En la final de la Champions del 2011 contra el Manchester United, per exemple, no en va cedir ni un. Ara, l'escenari és diferent.

En defensa es parla molt del marcatge en zona o a l'home. El Barça actual en fa un de mixt (la barreja dels dos), però l'essència de tot plegat recau en l'actitud dels jugadors a l'hora d'anar a buscar la pilota. No hi ha fórmula infal·lible així que no debatrem sobre aquesta qüestió: la bona és la que evita els gols.

I per acabar, trencarem una llança a favor de la feina d'estratègia. Aquells que creuen que un gol de penal, falta, banda o córner té menys valor, aquells que consideren que així es dóna l'esquena al mètode, aquells que bavegen amb el talent més que amb el treball (m'hi incloc) haurien de saber que un gol de jugada preparada produeix una satisfacció brutal a tot l'equip perquè només els jugadors saben les hores que ha costat posar aquella piloteta a la xarxa rival. No hi ha dubte: el Barça, així, és més fort.

I dit això, que no s'oblidi de la resta perquè l'estratègia fa guanyar partits i el joc, títols. I darrerament, al marge dels resultats, un té la sensació que l'equip cada cop produeix menys futbol.