Alves no ha de continuar
és a la recta final de la seva carrera
Aquests dies el Barça ha de concentrar-se en una setmana decisiva en què es juga bona part de les seves possibilitats en la lliga amb els partits d'avui contra el Sevilla, i el València la setmana vinent, i en la Champions amb l'anada al camp del PSG. Però hi ha un factor que està distorsionant l'entorn i, per a més inri, no és un factor que vingui de Madrid, com acostuma a passar, sinó que ve de dins. Em refereixo a Dani Alves, que està negociant la seva continuïtat en el club. Es inadmissible que la seva representant, Dinorah Santa Ana, expliqués dijous fil per randa en una roda de premsa les converses que està tenint amb la directiva i anunciés que l'oferta que li ha fet el Barça és totalment ridícula –el club li proposa tres anys amb la fórmula d'1+1+1, renovat automàticament si supera el 60% de partits jugats.
Des de quan les negociacions es fan públiques? Santa Ana i Alves estan protagonitzant un show mediàtic lamentable i sense fonaments: “El Barça no vol Alves. Els nostres fills estan patint”, es va atrevir a dir Santana, que és l'exdona d'Alves. A més, el lateral ahir mateix va penjar una foto a Instagram en què sortia amb els pantalons abaixats i amb una mà demanant silenci i amb una enigmàtica frase: “La vida és un gran joc i jo sóc un jugador petit.”
Quina pallassada i quina falta de respecte als socis. I no és la primera vegada que ho fa, perquè algun cop s'ha enfrontat a la graderia després d'haver rebut crítiques. Alves no es mereix continuar en el Barça. I no ho dic per la seva actitud fora del joc, que últimament deixa molt a desitjar, sinó perquè el seu rendiment ha baixat i és a la recta final de la seva carrera. Se li ha de donar les gràcies per tot el que ha aportat i per haver-se convertit en un dels millors laterals de la història recent del Barça, però cal mirar cap al futur.
El gran problema és que l'equip no pot fitxar aquest estiu i Alves s'aprofita de la situació. També sap que Luis Enrique el vol i ha demanat que se'l renovi. La directiva no ha de caure a la trampa i no ha de perdre el cap. Al revés. Si el brasiler no accepta la fórmula 1+1+1, s'han de buscar a casa les solucions per tapar el buit que hi haurà al lateral dret. Douglas és una estafa i amb una mica de sort el Porto l'acabarà fitxant, i Montoya només arriba a un bon complement –l'entrenador tampoc no hi compta gaire.
Les solucions poden arribar a través d'Adriano, que és capaç de jugar indiferentment a la dreta i l'esquerra, i també amb Pedro. Per què no se'l pot reciclar i convertir-lo en el nou Jon Andoni Goikoetxea? Avui en dia ja no hi ha laterals purs, sinó que estem davant de jugadors que corren tota la banda amunt i avall i que ataquen més que no pas defensen. I si l'opció Pedro no acaba de reeixir, tampoc seria descabellat mirar cap al filial i confiar en Patric Gabarrón, que ja ha debutat amb el primer equip i que sempre que ha sortit ha complert.