Jugar bé
Jugar bé i guanyar fa goig i generalment no està a l'abast de tothom Em temo, però, que és l'objectiu de gairebé tots els entrenadors, després del de guanyar com sigui. Pot ser un objectiu o una obsessió somniada sovint per molts, però només aconseguida per uns quants. Un objectiu transversal que va des de l'esport de formació fins al més professional de tots. Tothom ho persegueix. Tothom té dret a somiar i a passar-ho bé. És clar que cal talent, molt talent i també molta feina. Cal treballar tots els mecanismes de l'esport que sigui. I fer-ho amb convenciment, però també és veritat que no hi ha una recepta única. S'hi pot arribar per molts camins i des de concepcions ben diferents del mateix joc. Una altra cosa és que tingui el vistiplau majoritari dels espectadors. Si parlem de futbol les mil i una combinacions que hi ha per determinar què és i què vol dir jugar bé ens situen en la polèmica de sempre segons les prioritats. Es pot arribar a l'excel·lència per molts camins, però per a alguns aficionats o tècnics, sempre ha de ser amb la voluntat irrenunciable d'estimar la pilota i no renunciar als valors que aporta el futbol i permet no estar renyits amb l'espectacle. “Jugar com mai i perdre com sempre”, una frase que hem escoltat sovint d'equips condemnats a la mediocritat. Sembla el lema dels mediocres que mai no arriben a res. Tampoc no és cap consol jugar malament i guanyar, però estalvia alguns maldecaps en la voluntat de competir amb l'advertiment que cal millorar inexcusablement.
Si ens fixem en l'esport de formació hi ha qui treballa la base amb la voluntat de fer-ho bé dedicant-hi molt de temps i esforç i d'altres que volen estalviar-se el temps i la feina de formació i prefereixen aprofitar-se dels altres per aconseguir el talent a pes i garantir-se així la qualitat en un vist i no vist. L'objectiu últim també és jugar bé. I guanyar. I inflar pit per enlluernar més d'un venent grans projectes, però amagar els peus de fang. Si fem cas del panorama futbolístic actual, el Barça juga bé i té la capacitat d'estar entre els millors. I ho fa amb la contundència que reclama el potencial de l'equip. I el fet que vol reafirmar-se en cada acció per estar sempre al màxim nivell sabent el que es vol. A la banqueta, a la graderia i al terreny de joc se sap. És un concepte de militància. Li passa a Luis Enrique al Barça i ho viuen també al Bayern de Munic amb Pep Guardiola amb una intensitat semblant. Ha fet entendre als alemanys quines són les prioritats amb la pilota als peus i el que han de fer quan no la tenen. Diuen que jugar bé és el bon camí per guanyar. Probablement no sempre s'acompleix la sentencia, però les probabilitats de fer-ho estan molt per sobre. Dimarts el Barça ho va demostrar en la lliga de campions. El Bayern també. Des del convenciment i sense renunciar als plantejaments que els permeten avançar en les competicions que disputen. Sempre volen jugar bé.