El New York Times obre avui la secció de soccer dient que els déus del futbol han decidit regalar-nos el millor dels partits possibles. No parla del Madrid-Juve, sinó del Bayern-Barça, un superpartit, el més extraordinari que es pot veure avui, que segur que paralitzarà el planeta sencer. Quin goig saber que ens esperen noranta minuts més noranta minuts d'espectacle, d'emoció, de plaer estètic i intel·lectual, de futbol amb lletres majúscules!

Ja ho sé que hi ha gent enfadada que hauria volgut que això anara d'una altra manera. Fins i tot hi ha gent que parla de conspiracions, boles calentes i coses d'eixes. Però des de la meua perspectiva no hauríem pogut tenir més sort. Guardiola preferia enfrontar-se amb el Barça a un sol partit perquè hauria volgut dir que hagués estat la final, però jo sóc molt egoista en això del futbol: si puc gaudir durant 180 minuts del millor futbol del món, per quina raó me n'hauria de conformar amb 90?

Perquè el tema no és si guanyarem o perdrem. Això és la vida, amics: avui guanyes i demà perds, no em direu que tants anys després encara no ho heu descobert? La gran sort d'aquesta semifinal és que si guanyem serà èpic, i aquesta vegada si perdem encara hi haurà el racó d'orgull que dóna saber que qui t'ha eliminat és un dels teus, Pep Guardiola, el més gran.

Però, per damunt de tot, el gran honor d'aquesta semifinal és que ja sabem que serà una rierada de bon futbol, d'esport, de geni. I que passe el que passe eixirem de l'estadi contents de saber que hi ha pocs equips al món que puguen dir que tenen el gran escenari on s'escriu la història d'aquesta manera de viure que hem decidit estimar tant.