Ho sabia tothom i era profecia. Xavi Hernández se'n va del Barça a final de temporada i tornarà al club de la seva vida quan hagi extingit completament la seva dilatada etapa com a jugador. Té raó el president, Josep Maria Bartomeu, que el de Terrassa s'ha guanyat el dret a decidir el seu futur. I si finalment ha decidit tancar el seu cicle com a jugador amb una experiència nova i ben remunerada a Qatar, el barcelonisme només li pot expressar el seu agraïment immens, desitjar-li tota la sort del món en la primera aventura com a professional lluny del Camp Nou i esperar que torni a casa a desenvolupar una tasca com a tècnic. Més enllà de les xifres i del palmarès que atresora, que l'avalen com un jugador extraordinari en l'àmbit mundial, Xavi és l'essència del millor Barça de la història. Messi és el geni, però ell és l'arquitecte sense el qual no s'hauria pogut construir l'equip que ha meravellat el món; l'eix sobre el qual ha girat el futbol de posició, segell de la Masia. Tant a la gespa com al vestidor, on ha estat una peça clau, perquè a més d'un professional íntegre és culer fins al moll de l'os. En els bons moments, però també en les situacions difícils, ha posat al davant dels seus interessos l'equip i l'entitat. L'última prova, aquesta temporada, en què el seu paper ha estat decisiu per guanyar la lliga i optar, amb arguments, al triplet.