Tots sabem que els locutors de Canal+ no són uns fans del Barça. Per això recorde tant el cinquè gol del famós Real Madrid-Barça del 2 a 6 de la temporada 2008-09. Xavi va rebre la pilota al semicercle de l'àrea i va girar sobre ell mateix. Messi li va entrar en cursa per la dreta i Xavi li va enviar la pilota al punt exacte. El davanter argentí va replegar el baló ja només amb Casillas al davant. Li va fer un gest amb el maluc que el va deixar al terra i va fer gol. I aleshores els de Canal+ ja no van poder més. “És el millor equip del món!”, va exclamar un d'ells. “Segurament, el millor de la història!”, va dir l'altre, abans de reconèixer que això que l'equip blaugrana estava fent al Santiago Bernabéu era art, “ballet del més excels”.

Hem tingut la sort de viure això nosaltres. D'assaborir el millor equip de futbol de la història. Un equip amb noms que quedaran per sempre com a jugadors extraordinaris. Però, sobretot, l'equip de Messi. I l'equip de Xavi. De Messi és complicat dir alguna cosa més. De Xavi, també. Ahir, va rebre al Camp Nou l'homenatge que es mereixia i ens queda la sort de veure'l encara en dos partits més, la final de la copa i la final de la lliga de campions. Si els guanya el Barça, Xavi haurà alçat 25 trofeus, entre ells, pràcticament tots els més importants de la història del club.

Però el millor no és això. El millor és que l'hem vist jugar amb una serenitat i una elegància que semblen impossibles. Quantes vegades ens hem preguntat com és que veia arribar pel darrere els contraris? Quants cops hem pensat com sabia el moment en que ha d'amagar la pilota fent la roda? Quantes vegades hem calculat on havia d'anar la pilota just un segon abans que ell la posés exactament allà amb tota naturalitat?

Xavi, simplement, ha estat un luxe per a tots els qui estimem el futbol. Un luxe irrepetible que avui cal agrair més que mai.