La bandera del Barça
o dos mil, en cinc anys. Que poca cosa que són!
Ara sembla que la samarreta del Barça, la que imita la del Llagostera, està inspirada en la bandera del club, que oneja amb franges horitzontals i no verticals. Aquest és l'argument que s'ha inventat el club per donar sentit a un disseny que des que es coneix ha rebut més crítiques que elogis.
En el seu escrit, el club diu també que altres seccions, com la de bàsquet, atletisme i rugbi, han vestit samarretes amb les franges horitzontals. Bé, la cosa és la següent: després de la ficada de pota, si us plau trobeu motos per vendre a la gent perquè no sabem què dir veient aquest bunyol.
Dic bunyol perquè fins i tot el mateix Rosell es va manifestar en contra d'aquest disseny, que sembla imposat per Nike, poc donada a la tradició i sí a fer caixa: per això de tant en tant s'inventa el que s'inventa.
Jo, del club, el que hauria fet, en comptes de voler entabanar com sempre fa quan té la gent en contra, hauria estat defensar l'aposta trencadora, explicar-la en públic, vendre-la i sortir a demostrar que serà la més collonuda de totes les que s'han fet fins ara.
Igual que en el cas Neymar, el club juga a la defensiva, fent-se petit. Presenta la samarreta un diumenge, enviant un missatge al correu dels mitjans a un quart de deu del matí i alhora ho penja al seu web. Silenci. Covardia. Mediocritat. Un cop més, i ja en van mil, o dos mil, en cinc anys. Que poca cosa que són!
Sorprèn que en unes setmanes en què tenim el president fins i tot a la sopa, no hagi estat ell o Jordi Cardoner, un home amant de sortir en les fotos, els que hagin liderat la posada en escena de la samarreta, sempre considerat un acte sublim que mereix un moment únic. No, en aquest cas, un comunicat a un quart de deu del matí d'un diumenge l'endemà que s'hagi acabat la lliga.
A mi, no m'agrada gens aquesta samarreta. Gens. Però no estic autoritzat per parlar de samarretes, perquè sóc clàssic, i encara jugaria amb la del curs 1973/74, fabricada amb un material millor, potser. I tampoc estic autoritzat perquè el primer cop que el Barça i Nike van reblar el clau amb el disseny de la samarreta, recordo que en l'acte de presentació Joan Laporta em va preguntar: “T'agrada?” I tan despectiu devia ser que em va engegar, i amb raó, perquè aquella vestimenta de color festuc va ser no només una revolució, sinó l'inici d'una aposta per una línia de samarretes suplents de colors variats que han fet les delícies dels aficionats i els compradors, que, això sí, les paguen a un preu insultant.
No n'entenc, de samarretes, però sí que sé que els dissenyadors el que no volen és perdre diners amb la seva feina, i per això, igual que amb la de color festuc, que a mi tampoc em va agradar gens, però que va acabar sent un èxit rotund, aquesta de franges horitzontals causarà furor i serà un èxit brutal, fins al punt que si segueixen aquests que manen ara, de ben segur que es penediran de no haver-la presentat públicament i de no haver-ne tret un altre rèdit preelectoral.