Des que Ángel María Villar, exjugador de l'Athletic Club i autor d'un cop de puny a Johan Cruyff, és president de la Federació Espanyola de Futbol no es recorda un mal arbitratge al seu exequip, i sí moltes sospites de com segueix en la lliga. I és clar, a l'hora de designar un àrbitre per a la final, del calaix dels àrbitres lamentables es va triar un dels pitjors, Carlos Velasco Carballo, cosa que amb els preparatius de la xiulada, la festa, la germanor i altres històries va passar desapercebuda per a tothom.

Velasco Carballo és el típic treballador que en una entitat mínimament decent hauria saltat pels aires fa anys per la seva nul·la millora en les condicions que requereix la seva feina. Era, sens dubte, la millor tria per perjudicar el Barça. Mira que m'agrada parlar poc o gens dels àrbitres, però el que va perpetrar l'altre dia el madrileny Carballo és denunciable, tot i que amb el bany blaugrana ha quedat en un segon o tercer terme, com molts dels arbitratges que suporta cada temporada l'equip, que queden oblidats pel bon resultat blaugrana.

Respecte demana la FIFA a tots els jugadors, i també que siguin comprensibles i bona gent amb els àrbitres. Respecte demana el món del futbol a la FIFA, que ja fa més d'un segle que té els mateixos problemes, sense que l'organisme es posi a treballar per solucionar-los, per exemple, la corrupció i les males pràctiques dels àrbitres.

Carballo va arribar al Camp Nou –tot i que ell acabés el partit pensant que s'havia jugat a San Mamés–, i després de sentir la xiulada, va voler arrencar la nit amb l'anul·lació d'un gol legal, com tants i tants se n'han anul·lat al Barça. Devia pensar, mira, Neymar, aquell a qui en els quarts de final del mundial un colombià li va clavar el genoll a l'esquena –no vaig treure ni targeta–, li va trencar una vèrtebra i el van treure de circulació del torneig. Quines coincidències.

Suposo que encara afectat pel soroll de la xiulada inicial, va permetre les puntades de peu que ja són habituals en un partit en què juga l'Athletic i que a ulls de segons quins àrbitres no són ni amenaça d'advertència. I va arribar la jugada de l'embolic, en què Neymar va provar coses que només proven els atrevits i virtuosos, i va acabar amb un aplec de troglodites colpejant-lo, al terra, com si fos l'assetjament a una banda de delinqüents. La targeta va ser després per a Busquets, per queixar-se de la reiteració de puntades de peu dels rivals, en una falta a favor del Barça.

He de reconèixer que a mi Neymar també em treu de polleguera, especialment quan l'acció atacant del Barça pren certa verticalitat i requereix velocitat i sovint ell fa irrellevant la seva intervenció, fins i tot congelant l'acció i tornant la pilota, després de remenar-la i remenar-la sense cap sentit, fins i tot a la seva defensa. Això m'exaspera, perquè obvia per norma la passada fàcil i el primer toc. Però sempre em trobarà al seu costat defensant-lo quan amb la pilota als peus o buscant l'espai, mira cap a porteria. Valent, atrevit, virtuós, el típic jugador per qui val la pena pagar l'entrada per veure'l en acció. Per això, sí que es mereix una campanya de respecte per protegir-lo dels troglodites que fan de la puntada de peu una cultura.