Va fer mal perquè ningú ho havia dema­nat. Durant set­ma­nes ho miràvem amb incre­du­li­tat, sense per­dre la prudència del que com­bina els som­nis amb dosis aspres de rea­lisme, i va ser lla­vors, amb la victòria con­tra el Lla­gos­tera, quan vam fer de la qui­mera un anhel inne­go­ci­a­ble. La uto­pia bai­xava al ter­reny ina­mo­vi­ble dels fets con­su­mats, i encara que al setem­bre ni ho pensàvem, minuts abans de l'empat sabíem que no podríem viure sense ell. I va arri­bar el cop amb maletí o sense, tant se val, quan caus en un femer has d'estar més pre­o­cu­pat de com sor­tir-ne que de tro­bar cul­pa­bles, i d'aquesta manera, mini­mit­zar el temps de dol en què assi­mi­les la tragèdia. Un espai tem­po­ral on podem visu­a­lit­zar la jugada, reme­nar hipòtesis, enfa­dar-nos amb el món i, sobre­tot, maleir els usur­pa­dors d'un futur que era nos­tre. Ales­ho­res, ens que­den dues vies, la pri­mera és la de l'auto­jus­ti­fi­cació, un camí que ens durà a la barra d'un bar men­tre expli­quem a una divor­ci­ada sense dents la gesta que mai va arri­bar a ser, i la segona, la de com­por­tar-nos com la vida demana que ens com­por­tem, amb la sere­nor dels que saben que gai­rebé res és prou greu com per no tro­bar-hi una res­posta assos­se­gada. Per això no implo­rem l'ascens, perquè no ho exigíem a prin­cipi d'any i fer-ho ara seria una injustícia, només volem un equip que s'aixe­qui del fan­gar men­tre es mos­sega el llavi i pro­met morir dem­peus, i aquest canvi d'acti­tud és a les­mans de Machín. Un tècnic amb molts encerts que va come­tre l'error de no saber lide­rar la reacció durant la roda de premsa poste­rior al par­tit, i que ara té el repte de mos­trar si ens tro­bem davant d'un bon entre­na­dor capaç de ves­tir i ges­ti­o­nar amb èxit una dinàmica posi­tiva, o és real­ment un d'aquells que té el tret sin­gu­lar d'aca­bar sent un direc­tor d'orques­tra dife­rent dels altres. Machín pot pas­sar amb nota el seu gran des­a­fi­a­ment sense asso­lir l'ascens, i en aquest cas, la pri­mera mitja hora a La Roma­reda serà sufi­ci­ent per veure si ens tro­bem al davant d'un entre­na­dor que està des­ti­nat a con­ti­nuar escri­vint la seva història per­so­nal a pri­mera. Espe­rem que així sigui i que el Girona sigui un àngel que ha cai­gut dem­peus.