Neymar va arribar fa dues temporades al Barça amb la condició de crac ja adquirida. És cert que li calia ratificar aquest estatus davant l'afició d'aquí pel fet de no haver jugat mai en un equip europeu, però el seu paper en el Santos brasiler feia inqüestionables les seves grans característiques. Ara, però, suma a aquesta condició de crac la de líder d'una selecció del Brasil que condueix amb totalitarisme futbolístic. Si la desfeta i la lesió del mundial no va permetre al jugador del Barça adquirir aquesta dimensió definitivament, la copa Amèrica li està servint per anul·lar qualsevol dubte. I no sempre el fet de ser considerat un crac comporta arribar a aquest lideratge com està fent Neymar. Fins es dóna el sorprenent fet que una selecció tan potent i plena de figures com la brasilera comença a tenir una important dependència de Neymar. Es va demostrar en el partit contra el Perú, en què el jugador del Barça va assumir la capitania amb autoritat, va dirigir i impulsar l'equip, va marcar un gol de cap poc habitual per aconseguir l'empat i va fabricar el segon per a la remuntada. Hi ha algunes dades molt significatives: Neymar va fer contra el Perú 53 passades i va perdre 34 pilotes. És a dir, tot el futbol de l'equip de Dunga passava pels seus peus. Fins i tot va ser el segon màxim recuperador de l'equip. És evident que el Barça no va fitxar només un gran crac, també un líder en construcció.