Segueixo molt de lluny la copa Amèrica, perquè, quan arriba el juny, estic saturada de futbol i, a més, he de corregir un munt de treballs. En tot cas, dels partits me n'arriben detalls violents, provocacions (o suposades provocacions) i reaccions agressives. A Xile, on ara es disputa aquest campionat, hi ha arribat l'hivern i, per tant, no deu ser per la calor que uns quants jugadors s'escalfin. Amb tants de partits acumulats al final de la temporada, estan cansats i a la mínima esclaten? Sobre les provocacions o, de fet, les suposades provocacions, em resulta un punt inquietant que ara es tendeixi a considerar que ho són els detalls especialment tècnics, com si fossin una ofensa o una manera de burlar-se dels contraris. A banda del cas Neymar, que per aquest motiu és assetjat als camps de futbol espanyols, m'ha sorprès que un bonic detall tècnic del jugador peruà Paolo Guerrero, que va trepitjar subtilment la pilota mentre la conduïa en cursa abans de fer un toc tan preciós com precís per passar-la a un company, fos considerat una provocació per part dels futbolistes bolivians, que perdien 3 a 1. Va ser una floritura innecessària? No ho tinc clar. El detall va treballar a favor de les millors possibilitats de la jugada. M'atreveixo a dir que molts d'aquests detalls tècnics no són mers gestos narcisistes de cara a la galeria, sinó que poden ser recursos per solucionar situacions del joc d'una manera òptima i fins i tot eficaç. No sé fins a quin punt la comparació és pertinent, perquè sempre es pot dubtar del valor de les metàfores, però és com si es qüestionés a un cantant líric l'ús de les coloratures, quan aquestes poden estar al servei de l'expressió d'estats emocionals a través del cant. O com si s'acusés un poeta de practicar una retòrica preciosista perquè busca paraules belles que, tanmateix, espremen les possibilitats del llenguatge. És clar que és incerta la frontera entre la bellesa –imprescindible– i l'esteticisme –superflu–. Però, cenyint-nos al futbol, encara que certs detalls siguin meres floritures, no procuren plaer als espectadors?

Pel que fa a les agressions, Neymar, tan fi com és jugant, hauria de saber contenir-se per no caure en provocacions i participar activament en la batussa. Quatre partits de suspensió potser són molts, però la possible desmesura del càstig no ha de servir per amagar la seva agressió. D'altra banda, cal fer atenció a un tocador xilè, Gonzalo Jara, que sembla sentir una especial debilitat pels uruguaians: en un partit de classificació per a l'últim mundial va tocar els genitals a Luis Suárez i aquest, en fi, li va clavar un cop de puny. En un partit de la copa Amèrica li va posar un dit al cul a Cavani, però aquest va ser expulsat sense que, almenys a mi m'ho sembla, l'arribés a agredir. Quin teatre li va posar Jara... Però, en fi, les càmeres han enxampat el tocador i serà castigat.