Si les mesures de pressió que s'han posat en marxa no tenen efecte, demà a Munic l'Spar Citylift Girona quedarà enquadrat en la prèvia de l'Eurolliga femenina de bàsquet. Serà l'únic campió dels deu presents que viurà aquest greuge, per obra d'una decisió arbitrària, de cacic i sense precedents de la Federació Espanyola de Bàsquet. Fer la prèvia no garanteix disputar la lligueta i obliga (a l'Spar, però també a l'Avenida) a prescindir de jugadores de l'NBA femenina, que estaran en plena competició. Però la qüestió de fons és una altra: com la federació espanyola es pot saltar de manera impune les seves pròpies bases de competició per fer passar un club amic al davant d'un que no ho és. I com, la mateixa federació, davant la pressió del despropòsit, va més enllà i encara té la barra d'emetre un comunicat buscant un pretext per justificar que s'ha saltat la seva normativa.

La FEB és un regne de taifes i el seu president, José Luis Sáez, un dels grans mestres del clientelisme de l'esport espanyol. Fa i desfà amb impunitat absoluta. Es pot esperar això i més de qui deixa morir d'inanició les seves lligues perquè l'única cosa que li importa són les seleccions i el flux de diners que generen. L'Uni ha demanat empara al CSD. N'hauria d'obtenir, però mal pronòstic té l'equip que celebra la lliga amb una estelada si ha de recórrer a Miguel Cardenal, que 24 hores abans va dir el que va dir de les estelades de Berlín.