La marxa de Sergio García i Lucas Vázquez deixa un gran cràter a l'Espanyol en la faceta creativa de l'equip. I per molt bo que sigui el director esportiu, Òscar Perarnau, sense inversions importants no és possible restituir-los. Especialment el capità, Sergio, que ha demostrat, en contra del que molts pensaven, que té un nivell prou alt per liderar l'equip i fer-lo competitiu en l'elit. El davanter ha tingut una progressió magnífica i ens ha deixat una sensació molt dolça. No només és un tros de jugador, sinó que sense fer gaire soroll s'ha guanyat el cor de la gent gràcies al talent, la feina i la implicació.

Ara el club ha d'aprendre del que es va fer quan se'l va fitxar i saber apostar per un bon davanter, fugint d'excèntrics indisciplinats del tipus Osvaldo o Thievy i pensar en un termini de quatre o cinc anys.

Pel que fa a Lucas, sembla que el fitxatge de Burgui, també cedit del Madrid, podria ocupar la seva vacant, però no el seu rol. En aquesta demarcació, l'Espanyol també acaba de tancar el fitxatge d'Hernán Pérez, que ha jugat al Valladolid cedit pel Vila-real.

Insisteixo que la direcció esportiva tornarà a encertar-la i dibuixarà una plantilla competitiva, però segur que serà d'un caire més físic i menys talentós, ja que sense inversió econòmica pots encertar la tria dels jugadors, però la qualitat es paga cara.

Seria, probablement, el moment de deixar l'equip a les mans de Víctor Sánchez. Fitxar un parell de jugadors amb múscul per enfortir el mig del camp, avançar una mica la posició del de Rubí i explorar les seves condicions de jugador amb arribada i bon assistent. L'estiu és llarg i, ara que ja han marxat Sergio i Lucas, caldria marcar una línia vermella i bloquejar la possible sortida de Kiko, Álvaro, Víctor Sánchez i Stuani. Aquests homes són els que han de seguir aportant la potència necessària a l'equip per aguantar el tipus i mantenir la complicitat amb l'afició.