Han passat el tall cinc aspirants, però molt em temo que en la verificació en caurà, com a mínim, un, cosa que deixaria un escenari de quatre. En el cas que sigui ManifestFCB la plataforma penalitzada, la seva essència no desapareixerà perquè les seves peticions estan en totes les agendes dels rivals, amb més o menys convenciment (agència de viatges pròpia i grada d'animació).

De la resta, foc creuat, tot i que molta de la munició anirà dirigida contra Bartomeu, en realitat un fet més que comprensible, ja que es tracta del poder recent i, al cap i a la fi, si hi ha tants candidats és perquè hi ha alguna cosa en el barcelonisme que bull pel canvi. De fet, quasi un 65% de les butlletes arreplegades no eren de Bartomeu, mentre que fa cinc anys Rosell en va recollir més del 50%.

El lliurament de signatures ha deixat un escenari força enrevessat, en el sentit que l'aparició de Toni Freixa destarota una idea que s'apunta: si hi havia un cara a cara entre Bartomeu i Laporta, això representava la lluita entre els vells clans, mentre que amb la incorporació de Benedito, la lectura derivava que, amb aquest tercer actor, potser un sector del laportisme no acabava de combregar amb l'expresident i preferia una nova imatge mantenint velles essències. Però, amb Freixa en escena? D'on li vénen els suports, a qui els ha arrabassat?

Bartomeu ha sortit reforçat d'aquesta recollida, però res a veure amb la contundència amb què Sandro Rosell va aparèixer en les signatures el 2010, quan en sumava més que la resta de rivals. Ara, la cosa està més matisada en el cas de Bartomeu, i alguns han recordat que l'escenari s'assembla al del 2003, quan Lluís Bassat va fer uns números més o
menys semblants.

Hi ha una gran diferència, però, entre aquell llunyà 2003 i aquest 2015, i és que el poder anterior no sortia a reeditar-se, i tots els aspirants tenien ganes d'explicar el que buscaven per a un Barça que es mantenia amb respiració assistida després que Joan Gaspart, Joan Castells, Àngel Fernández, Jaume Llauradó, Gabriel Masfurroll i Enric Reyna, entre una llarga llista, portessin el club per acció o inacció davant del dipòsit de cadàvers. Ara hi ha molt a dir, com sempre, però no tothom té ganes de confrontar idees. Bartomeu i els seus saben que entrant en una escena compartida podrien prendre mal. Bartomeu i els seus poden sospitar que en un debat prendria mal el candidat o que potser acabaria reforçat si els oponents acabessin fent un tres contra un, però han optat per ser conservadors.

Bartomeu no apareixerà en escena, i fins i tot dubto que ho faci en el debat de TV3, adduint una indisposició o el que sigui. Es tracta de guanyar unes eleccions i no de perdre vots que compliquin la presidència.

Bartomeu i els seus sabien que aquest dia arribaria, potser amb menys oponents, i tenien clar que en el cas que fos un tots contra un, ell marxaria i deixaria el pati per a un foc encreuat entre els que encara tinguin ganes d'anar als debats. Una llàstima, perquè la gent, a més de títols, vol saber que el seu president tindrà el que s'ha de tenir quan les coses es posin magres. I quan s'hi han posat, la gent ha vist un president invocant mans negres i dient que no en sabia res.