És tan poc freqüent el que acaba de fer Marc Coma que ningú s'ho acaba de creure. Potser ni ell mateix. Deixarà de donar gas i es dedicarà a fer més gran la cursa que l'ha convertit en llegenda. Coma plega de córrer en el millor moment de la seva carrera, en el millor equip, amb tots els requisits per batre tots els rècords de triomfs en un esdeveniment com el Dakar, que traspassa les fronteres de l'esport. A una edat (38 anys) òptima per pensar en un temptador pas al cotxe per iniciar una segona fase de la seva carrera. Per què ho deixa? Justament perquè per sobre dels valors propis de les grans estrelles de l'esport, en Coma emergeixen les constants humanes, i són aquestes les que li diuen que, després de milers de quilòmetres de sorra, pedres, forats i barrancs, no tempti més la sort i aprofiti una oferta idíl·lica per no deixar el món que estima. No hi ha dubte: victòria enorme d'ASO, l'organitzador del Dakar, que tindrà el director esportiu més respectat i que –detall gens menor– posarà per primer cop el Dakar en unes mans que no són franceses.

Coma genera empatia perquè parla, riu i plora com una persona normal. Ahir va haver d'aturar-se i beure més d'un cop, quan esmentava les seves dues famílies –la d'Avià i la dels austríacs de KTM–, els seus mecànics, el seu poble. Ha guanyat cinc cops el Dakar, però la seva condició humana és la seva gran victòria.