Hi ha decisions estratègiques que marquen durant molts anys. En el cas de l'Espanyol, aquesta va ser afrontar la construcció d'un camp propi assumint que només en un escenari econòmic favorable –que no s'ha donat– el podria pagar sense patir. Des d'aleshores, cada pretemporada ha estat marcada per la necessitat de vendre jugadors i contractar substituts més barats. Director esportiu i entrenador han hagut de fer equilibris amb el que hi havia i, afortunadament, l'equip ha respost perquè sempre ha tingut uns referents clars al camp (Tamudo, Osvaldo, Callejón, Verdú, Sergio García, Casilla...) i perquè el nivell de primera ha baixat. Aquest estiu és determinant. Amb Sergio García a Qatar i Kiko Casilla camí de Madrid i Stuani a la Premier entraran molts diners però els nous referents estan per descobrir perquè difícilment arribarà un jugador consolidat. En tenen la culpa els 10 milions d'euros que el club necessita generar en les pròximes setmanes per fer front a pagaments a curt termini.

I en aquests moments transcendents torna a fer-se present la intenció dels màxims accionistes per vendre els seus títols. Una intenció que no s'ha acabat de concretar pels recels que el club quedi en mans no desitjades però que, a falta que Sánchez Llibre aporti una solució econòmica pròpia, acabarà sent inevitable.