Gestora
Abans de criticar i fer burla dels argentins indignats que assenyalen absurdament Messi com a culpable del seu drama a la copa Amèrica, recordi la culerada que no fa tant que assenyalar absurdament Messi com a culpable i fer càlculs i tot amb el que facturaria el club si el facturés va esdevenir tendència entre el tribunerisme que fa furor a Can Barça. I que a més, aquí es feia sota la taula, com qui no vol la cosa, amb nocturnitat i traïdoria, costums tan nostrats com mesquins, molt més que la visceralitat a cara descoberta dels argentins, igual de desvergonyits amb les floretes que amb els insults.
Aquelles pedres llançades per maquiavels maldestres abans d'amagar la mà per desfer-se de Messi estaven condemnades al fracàs, és clar. I ara, com que aquí la memòria és curta, sembla que mai no van existir, de la mateixa manera que ja només reverberen com si no haguessin passat de llegenda urbana les convulsions institucionals del Barça fa tot just uns mesos, quan el club era clímax de pel·lícula catastrofista. Però va ser només per això, recordin, que va convocar eleccions aquell ofegat Bartomeu que ara passa la mà per la cara als rivals que no té.
De l'ofec, a ell i al club només els va treure l'equip. La junta de Bartomeu, que era la de Rosell, ha pres alguna decisió encertada, com ara fitxar els dos lluïsos, que li ha servit per perllongar el cicle triomfal de l'equip. Però el mèrit és molt relatiu. Perquè la base és una generació estratosfèrica i sobretot perquè el sant i senya de la generació és, segueix sent, malgrat tots, Messi. Ara, hi ha una tèbia indignació perquè la gestora aquesta que governa interinament el club en període electoral ha fitxat Turan, i se l'assenyala com un mer braç executor de la mà a l'ombra de Bartomeu, igual com s'assenyala aquest com a braç executor de la mà a l'ombra de Rosell. I sí, és un fitxatge de barretada, sigui com sigui. Però les formes compten, i sempre hi ha pla B –recordin Ronaldinho!–, tot i que vulguin fer creure que no hi havia alternativa, com fan aquells tecnòcrates de l'austeritat que venen cada decisió que prenen com a inevitable fruita madura. Si tinguessin raó, caldria plantejar-se si no seria millor prescindir d'aquest tràngol electoral de tapar-se el nas i deixar-ho ja tot en mans de la gestora. De fet, no és descartable que faci ja temps que el Barça el porti una gestora. Total, és l'equip qui ha revifat un club governat amb els peus, provant que per guanyar, amb aquesta generació i aquest Messi que n'hi ha que es volien vendre i del que renegaven com argentins indignats però d'amagatotis, no cal estadistes als despatxos. Quan en cal, de directius que no s'amaguin sota la taula i maniobrin amb intel·ligència i sentit comú i no amb nocturnitat i traïdoria, és quan les coses deixen de rutllar i comencen a venir mal dades. I no oblidin que ara que això està passant al Barça B –llavor del futur, se suposa–, hi ha qui ja ha acreditat ser capaç de fitxar d'entrenador Gerard.