Tot i que ahir va perdre la final de Wimbledon contra la grandiosa Serena Williams, el que ha fet als 21 anys Garbiñe Muguruza aquestes dues setmanes a Londres té molt de mèrit. La jugadora nascuda a Caracas i formada esportivament a Catalunya des de ben petita ha arribat a un nivell altíssim en una superfície tan complicada com l'herba. A Catalunya no hi ha pistes d'herba i això multiplica el valor del que ha aconseguit Muguruza i mostra, alhora, la seva polivalència. No en va la de Caracas ha arribat els dos últims anys als quarts de final de Roland Garros, sobre terra batuda i, per tant, l'antítesi de Wimbledon.

És evident que Muguruza té un físic i un talent innats per al tennis actual, en què l'envergadura i la potència són bàsiques. Però també és una evidència que rere la progressió del seu joc extremadament agressiu hi ha moltes hores de feina i de sacrifici. Fa dos anys, quan la van operar d'un turmell, va decidir deixar d'estar aturada i s'entrenava colpejant la bola asseguda, una anècdota que exemplifica el seu esperit inconformista. Serena Williams, per la seva banda, és una icona mundial de superació i motivació. Amb 33 anys i tot guanyat, només somia a arribar als 22 títols de Grand Slam de la ja retirada alemanya Steffi Graf, i només n'hi falta un per igualar-la. Ha guanyat els últims quatre grans tornejos i travessa un dels millors moments de la seva carrera.