De ‘boy scouts' a ‘grup salvatge'
l'equip afegeix caràcter combatiu a la seva qualitat tècnica exquisida
Primer punt: Arda Turan té nivell Barça. El turc ha d'encaixar bé en la nostra manera de jugar i si s'adapta al club i al vestidor la seva adquisició completa un mig del camp espectacular i fortíssim, que permet variades combinacions sense que el nivell de joc se n'hagi de ressentir en absolut.
“Sempre jugava al carrer. Era un carrer estret i havies de passar la pilota molt ràpidament per esquivar tota la gent. Així vaig aprendre la tècnica. Per això el meu futbol és com si estigués jugant en un carrer estret amb porteries fetes només amb dues pedres.” Són declaracions de Turan a la revista Líbero (desembre del 2013). Quedem-nos amb aquesta idea. El turc va forjar el seu perfil combatiu i guanyador xutant pilotes, rebent i repartint trompades als carrerons de l'humil barri de Bayrampasa, a la part europea d'Istanbul... Passen els anys, et fas professional i et trobes jugant a San Mamés, a El Sadar, al Bernabéu o a Stamford Bridge i quan vénen alguns rivals amb ganes d'acollonir-te, tu t'hi quadres.
La temporada que ve esperaran a tot arreu amb la consigna clara d'aturar-nos com sigui. No és cap novetat. Això ja ho vam patir amb el Barça entrenat per Guardiola davant la permissivitat indignant dels àrbitres. Aquell equip jugava com els àngels i estava integrat per gent de bona pasta, massa, i això ens va acabar passant factura. El Barça actual té una pinta diferent. De davant cap enrere, que prenguin nota: a primera línia hi forma un uruguaià que ja sabem com les gasta (per cert, de petit ajudava el seu avi a netejar cotxes per poder tenir un plat a taula; això també deixa marca), al mig del camp hi tindrem un turc que els té ben posats i al darrere, marcant la línia: centurió Mascherano! “¡Presente!”. Són tres tipus de futbolista que marquen tendència sobre el caràcter combatiu de l'equip. Nosaltres no som boy scouts. Això tranquil·litza i també ajuda a guanyar títols. Suposo que heu vist Grup salvatge, el western de culte de Peckinpah. Boníssima! Benvingut, Arda.
Al Barça se l'espera
“Serà dur no poder jugar fins al gener, però si et crida el Barça, això ni t'ho penses”, deia Turan una vegada confirmat el seu fitxatge. Turan, i també Aleix Vidal, han fitxat pel Barça i han acceptat esperar fins a l'1 de gener del 2016 per poder jugar, que és quan finalitza la sanció determinada per la banda de corruptes de la FIFA liderats per Ali BaBlatter.
No estem parlant de dos jugadors de mitja bufetada, sinó d'un primera espasa, en el cas de Turan, que tenia ofertes d'altres equips europeus de primera línia amb els quals ens haurem de disputar la Champions, i d'un dels jugadors amb més projecció del mercat estatal, com és el cas de Vidal. Quin gran gest i, sobretot, quina gran lliçó per a tots aquells altres professionals que també viuen del futbol (analistes, opinadors, agents, etc.) que negaven la major sobre la capacitat del club de poder tancar operacions interessants en aquestes circumstàncies. Doncs bé, senyors: quan es pronuncia el nom Barça el món del futbol calla, la majoria es posa respectuosament dempeus i molts s'agenollen instintivament en senyal de veneració. Compartir vestidor amb Messi, formar part d'una plantilla d'elegits, vestir la gloriosa samarreta blaugrana, jugar al Camp Nou... Al Barça se l'espera. Ha quedat clar?
