El tercer títol de Wimbledon i la novena corona de Grand Slam confirmen el serbi Novak Djokovic com un dels millors tennistes de la història. No només en termes estadístics, sinó pel valor que atorguen a les seves conquestes la qualitat extrema dels seus contemporanis. L'actual número u i dominador del 2015 amb dos Grand Slams guanyats i una plaça de finalista a Roland Garros, té i ha tingut el plaer i alhora la dificultat agraïda de coincidir amb el superb suís Roger Federer, el millor tennista de tots els temps, a qui va tornar a derrotar en la final de diumenge tal com havia fet en el mateix escenari, la catedral, un any abans. Tampoc s'ha d'oblidar l'escocès Andy Murray i el balear Rafa Nadal, ara en hores baixes, jugadors que en altres èpoques més disperses van dominat l'ATP durant llargs períodes. Per acabar-ho d'adobar, s'ha afegit al grup d'il·lustres el suís Stan Wawrinka, el colpejador més potent. Precisament l'helvètic va batre Djokovic contra pronòstic en la final de París. Després d'evidenciar vulnerabilitat, el serbi s'ha aixecat amb caràcter i ha tornat a alçar el puny. Es fa difícil pensar que cap d'aquests rivals tingui la regularitat suficient per desbancar-lo del capdamunt. A banda de la seva tècnica i de la seva competitivitat extrema, el serbi té unes qualitats físiques en la recuperació úniques que el converteixen un tennista total.