Anava a titular aquest article alguna cosa així com “polir les imperfeccions”, “corregir els detalls” o “retocar les impureses”. Però, acte seguit, m'ho he mirat amb detall i m'ha semblat d'allò més absurd i poc treballat. Perquè no són detalls el que està en joc, ni imperfeccions i encara menys impureses. Ho trobo més transcendent, la veritat. Fer celebracions a tort i a dret, acabant amb una rua i un seguit d'actes i parlaments al Camp Nou per celebrar el triplet és fantàstic, senyal de bona salut. Però que no es faci referència al set de set de l'equip d'handbol ja costa més d'entendre i acceptar. Ells també han fet història i calia reconèixer-ho.

Veus el Camp Nou ple a vessar, celebrar i lloar les virtuts d'un equip que ha aconseguit l'impensable. Repetir el triplet. Fita històrica al món de l'esport. I t'adones de la grandesa que representa el Barça. I la seva afició. Però, en una cerimònia gairebé perfecta, l'error va ser conceptual, i dels grossos. Oblidar-te d'un altre equip del club, que també ha fet història. Que ha guanyat tot el que ha jugat. I que ha repetit una fita que semblava inigualable és d'una manca de delicadesa preocupant.

Em consta que la directiva ho tenia present. Que ha fet tot el possible per fer partícip l'equip d'handbol. Però les dates i algun problema aeroportuari ho han impedit. D'acord, ben jugat. Però això no implica que no s'hagi de reconèixer la feinada i l'èxit de la secció en la celebració més multitudinària. Tocava una picada d'ullet. Un cop a l'esquena. Un gest de complicitat i reconeixement. Ho han guanyat tot. El club fa setmanes que viu entre focus i celebracions i la gesta de la secció passa a les fosques, fora del quadre. I no és la primera vegada. Fa dos anys, en la rua dels campions, en què encertadament es va incloure l'equip femení de futbol i el seu títol de lliga, l'handbol en va tornar a ser exclòs. I algú amb pes dins del vestidor em va dir aleshores: “Amb Laporta això no hauria passat.” Jo aquí ja no hi entro.