Sincerament, he d'admetre que dimarts veient com Purito, sense aire i amb la cara demacrada, intentava sobreviure a la carnisseria que l'Sky va organitzar pujant el coll de la Pierre Saint Martin vaig pensar que potser la millor opció era retirar-se per preparar tranquil·lament els altres reptes de la temporada, la Vuelta, el mundial, les clàssiques, etc. Però és evident que amb el podi i la general fora de l'abast s'obrien noves portes per al català, començant per una segona victòria d'etapa o el preuat mallot de la muntanya. En el Tour hi ha una estratègia ben coneguda, perdre temps expressament per poder-te escapar en les etapes posteriors, però el mateix ciclista català va admetre dimarts que havia arribat completament “buit”. O sigui, no havia fet reservat forces, simplement ho va donar tot per arribar viu a la meta. Això sí, a més de deu minuts de Chris Froome, que juga en una altra lliga. Rodríguez, un cop superat el disgust de veure en certa manera el seu honor i el seu orgull tocat, va ressorgir ahir reivindicant-se com el millor ciclista català de tots els temps. Dimarts que ve, a Gap, signarà amb 36 anys un nou contracte amb el Katuixa. És el ciclista veterà del pilot més rendible, no només per la força que manté a les cames, sinó sovint per una intel·ligència superior.