Deixar d'escriure una paraula, i no adonar-se'n, de vegades porta a confusions i malentesos. La setmana passada el fet d'ometre una simple negació va transformar un paràgraf elogiós cap als jugadors del planter en una desqualificació. La intenció era remarcar que els jugadors del B que ha agafat Sergio González poden ser tan competitius per a l'equip com Caicedo i Stuani. Entre altres raons perquè, precisament, en la primera divisió els nous valors poden destacar i confirmar-se com a jugadors de primer nivell. Estic segur que és el que passarà amb Pau López si no es comet l'error de fitxar un porter de fora, per més nom que tingui. Ja va demostrar la temporada passada que és perfectament capaç d'estar al nivell de primera divisió. L'entrenador té totes les dades per donar-li la titularitat i deixar de buscar a fora el que té a casa i estalviar algun dispendi innecessari al club. M'ha agradat l'elegància amb què s'ha deixat marxar Kiko Casilla. Segurament no hi havia cap altra opció, però ningú podrà negar que aquest noi ha tingut un comportament excel·lent tant dins com fora del camp. Com el seu entrenador i el club. Barretada. Per cert, tot i les baixes significatives i importants, no estic gens preocupat pel paper de l'Espanyol en la lliga que ve. Mentre els comptes del club siguin els que són, i no hi hagi nous inversors, no queda altre remei que anar fent la viu-viu. Hi va haver una època en què es volia semblar allò que no s'era i es van fer molts disbarats en fitxatges i altres romanços. Ara no. Només cal estar amatent a veure els clubs que estan per sota de l'Espanyol. Que ningú s'enganyi, hi ha clubs que estan molt pitjor en jugadors, en recursos i en idiosincràsia. Una dada: l'associació dels futbolistes (AFE) ha denunciat 210 casos d'impagament, o deutes, a jugadors entre els equips de la primera i la segona divisió. Eh que no n'hi cap de l'Espanyol?