La russificació
Fabio Capello ha dimitit del seu càrrec al capdavant de la selecció russa de futbol. Dimitit és una forma de parlar. A voltes dimiteixes i a voltes et dimiteixen. A Rússia hi ha hagut una notable polèmica al respecte. Perquè ha coincidit aquesta sobtada dimissió amb dues coses: l'anunci que el proper entrenador “serà rus” i l'anunci també que la lliga russa de futbol per primer vegada limitarà el nombre d'estrangers que pot tenir cada equip i el nombre d'estrangers que podran estar jugant de forma simultània al camp.
Què està passant? Coneixent Rússia com conec l'única aposta que jo faria és que es prepara una onada de nacionalisme per al mundial del 2018 —suposant que l'acaben fent ells, que això de la FIFA ara mateix és un gran misteri–. Posen els elements en comú. Que la característica del nou seleccionador siga que serà rus és ben peculiar. Importa l'estil? Importarà si jugaran a l'atac o a la defensiva? Importa si posarà l'èmfasi en el físic o la tècnica? Importa si primarà les individualitats o tractarà de cohesionar l'equip com un tot? No. Importa que siga rus. I que tinga jugadors russos ben preparats. Per això es limita el nombre d'estrangers. En la plantilla actual del Zenit, per exemple, hi ha disset russos i deu estrangers. Ara no en podrà tenir més de sis i no en podran jugar més de tres simultàniament. El canvi és important i afecta contractes, acords i tot el que es puga imaginar. L'embolic no serà fàcil de resoldre perquè, a més, l'ordre és d'aplicació immediata. Preparem-nos, doncs. En la història de Rússia, de manera cíclica, l'apel·lació a la mare pàtria ho resol tot. Ho va fer el georgià Stalin en plena invasió nazi, per posar l'exemple més conegut i paradigmàtic. Putin, vell KGB, ho sap perfectament. Sap que la cosa ven. I fa la impressió que aquesta vegada usarà un exèrcit pacífic, això que en diuen una selecció nacional, per a reunir de nou els russos al voltant del seu líder. Ho veurem al mundial.
