Com cada any estic passant uns dies de vacances a Trebalúger (Menorca), on tenim una casa des de fa 35 anys. Menorca, per mi, és el que més s'assembla al paradís per la seva tranquil·litat, l'amabilitat dels menorquins i els seus meravellosos espais naturals. Tot plegat fa que un es relaxi i tingui temps de fer tot allò que li agradaria fer més sovint (esport, llegir...). D'ençà que vaig arribar, fa tres dies, ja he començat a fer la meva ruta particular i he anat a visitar el Doro al seu restaurant Terra, al port de Maó, per tornar a degustar la seva cuina. També he pogut anar a prendre el gintònic (de Giró) de mitja tarda a Cales Fonts per gaudir de la tornada dels llaüts, els velers i les llanxes després d'un dia de mar. Per descomptat, també he gaudit del meu temps al mar: vam parar a banyar-nos al mig, entre Punta Prima i l'illa de l'Aire, on l'aigua té un color que podríem dir que és de pel·lícula per després arribar fins cala Macarella. Durant aquest temps he pogut reflexionar sense la intoxicació postelectoral. I a continuació exposo algunes de les meves reflexions, que comparteixo amb vosaltres sense cap més objectiu que el de posar els meus pensaments per escrit.

Vull començar per donar el meu sincer reconeixement al barcelonisme de Toni Freixa. Per mi ha sigut un descobriment durant les eleccions i les seves propostes, en general, m'han semblat molt assenyades. I m'ha agradat que hagi posat al disposició del club el seu patrocinador, que pot suposar una bona injecció econòmica per al Barça, tot i que falta estudiar millor l'opció. Com a barcelonista i amant de l'esport he de felicitar la iniciativa de Freixa. Gràcies, Toni.

Una vegada han acabat les eleccions em sembla que toca deixar treballar o, en tot cas, com ha fet Freixa, posar-se a disposició del club o intentar ajudar amb les nostres aportacions el president i la seva junta. Els que no han guanyat han d'acceptar que la majoria votés una altra opció, ens agradi més o menys. No cal dir que es pot fer i s'ha de fer oposició, ja que és bo per al club i per a tot el barcelonisme. Però fem oposició constructiva i oberta al barcelonisme. Crec que l'actual junta té una gran oportunitat per tancar temes del passat, que, des del meu punt de vista, continuen oberts. El nou president té la possibilitat de mirar cap endavant i centrar els esforços a continuar conquerint títols de tots els esports amb independència del gènere. És a dir, fer encara més gran el millor club del món.

També crec que els resultats esportius en aquesta gira són poc importants, però sí que ens poden ajudar a millorar alguns aspectes de cara a la supercopa, en què ja tindrem el trident al complet. I una última cosa abans de tancar aquest primer article de reflexions des de Menorca, no entenc per què encara no s'ha presentat formalment Gerard i Robert. Han de ser peces molt importants de la nova estructura i, per tant, cal donar-los la importància que tenen.