Guardiola va marxar del Camp Nou fa tres anys. Un cicle gloriós que va donar tres lligues i dues Champions a l'equip blaugrana. Una màquina engreixada de fer futbol. Una evolució del futbol virtuós de Rijkaard. Després d'un any sabàtic, Guardiola va afrontar un repte titànic: intentar implementar el seu estil de joc en un equip com el Bayern, que acabava de guanyar-ho tot amb Heynckes. Només començar, ja va tenir el primer ensurt: derrota contra un equip menys tècnic, però més vertical com el Borussia de Dortmund. L'enemistat entre Pep i la supercopa alemanya havia començat. El Bayern va guanyar la Bundesliga sense gaires dificultats, però en la Champions va defallir. Contra el Real Madrid, un equip que practicava un futbol físic i d'atacs ràpids, els bavaresos van tornar a caure, aquest cop amb estrèpit. Dos partits clau i dues derrotes. Les crítiques van començar a aparèixer. Però Pep és un home tossut. Va seguir amb la filosofia de jugar des de darrere i amb la defensa avançada. La temporada passada va començar de la mateixa manera per al Bayern: derrota en la supercopa contra el Borussia. La Bundesliga va ser gairebé un passeig, però en la Champions, aquest cop contra el Barça, el Bayern va tornar a quedar fora. Més cares de pomes agres a la cúpula del gegant alemany. Aquesta temporada sembla que és l'examen definitiu. Doncs bé, el cap de setmana passat, el Bayern es va enfrontar amb el Wolfsburg en la maleïda supercopa. Tot semblava que anava sobre rodes fins que Bendtner va fer el gol de l'empat en els últims minuts del partit i, ja en la tanda de penals, va convertir el llançament definitiu que deixava Guardiola sense supercopa un cop més. Ara, la Champions és el gran repte d'un Bayern que vol demostrar que segueix sent un referent europeu. De moment, han perdut un cop més la supercopa: un obstacle insuperable.