Avui comença el període oficial del Barça amb el partit en què disputa la supercopa d'Europa. És l'ocasió, poques hores abans de competir de veritat, de fer alguna reflexió sobre la gira que es va cloure amb la visita a la Fiorentina. La primera preocupació em va venir quan vaig veure un públic enfervorit tant a Santa Clara (Califòrnia) com a Landover (Maryland), amb moltes samarretetes blaugrana, que cridava “Barça, Barça!”. Emocionava, però tot seguit pensaves: “Com deuen haver sortit després del partit?” Si bé es podien fer càrrec que molts noms importants no hi podien anar perquè havien jugat competicions internacionals, es devien decebre amb un equip que combinava bé, però que no guanyava. La imatge promocional aconseguida amb la gira, compensava la decepció dels que havien fet l'esforç d'assistir als partits? Penso que no, que la pretemporada s'ha de fer en un lloc discret, proper, amb espàrrings modestos i no sortir a jugar fora si no s'hi va amb els millors jugadors i es pot mantenir el prestigi del club. En aquest panorama, a les conclusions que un simple comentarista pot treure, els falta el do profètic que potser tenen els tècnics, que poden veure valors que es desenvoluparan quan ja s'estigui en plena forma i els jugadors estiguin ben acoblats. Pel que vam veure en la gira, doncs, no posaríem cap pega al traspàs de Pedro, voluntariós però poc precís; veient l'atabalament i la manca d'eficàcia en les ocasions de gol que sovint té, pensaríem que cal trobar una alternativa a Alba; que el mig del camp l'haurien de formar Roberto, Busquets i Rafinha; que davant les impertinents declaracions i pífies subsegüents de Ter Stegen se'l podria cedir i que torni d'aquí a dos anys, perquè ara ja en tenim prou amb Bravo i Massip. I com a alternativa pel descans o les galteres d'algun davanter, el que ara volen cedir, Halilovic, va fer més bona impressió que no pas els que es queden, Munir i Sandro.