Veure tot un vencedor del Tour, la Vuelta i el Giro agafant-se descaradament al vehicle del seu director per guanyar segons i minuts al seu rival és un exemple pèssim per a qualsevol que li agrada l'esport, i ja no diguem per als més joves. Els organitzadors de la Vuelta a Espanya van fer bé d'expulsar de la cursa Nibali, perquè si bé és cert que hi ha altres ciclistes que han fet accions similars, cal marcar bé la línia d'allò que és injustificable. El reglament en qualsevol esport és interpretable, però el vídeo de Nibali agafat al cotxe és potser una de les proves més clares que s'han vist en els últims anys en el ciclisme professional.

Però no només els ciclistes fan trampes. La principal trampa de totes és el dopatge. Com Nibali, els que es dopen confien que no els enxamparan i quan són enxampats les excuses solen ser lamentables. Perquè s'ha de castigar amb més duresa un esportista que es dopa que un ciclista que s'agafa al cotxe o a un futbolista que fa un gol amb la mà o simula un penal? Senzillament perquè el que es dopa està jugant amb la seva pròpia salut i està afavorit fins i tot una màfia molt coneguda i encara no eliminada, els que viuen de la compravenda de productes prohibits i que de vegades inclou entrenadors i representants federatius. El mundial d'atletisme va començar sacsejat per l'ombra del dopatge. Aquesta és la pitjor trampa de totes.