Fa quaranta anys de la mort del dictador espanyol Francisco Franco i cap directiva del FC Barcelona no li ha retirat encara les distincions que, sisplau per força, el club li va concedir durant la llarga nit del franquisme. En una entitat amb la història que té el Barça, amb el compromís amb el país i la llibertat que ha demostrat en diferents èpoques, eliminar un personatge com Franco de la llista de persones que han estat distingides pel club hauria de ser una qüestió de dignitat. De dignitat de la primera entitat esportiva de Catalunya i també de totes les persones de bona fe i compromeses amb el país que han format part de les diferents juntes. Ahir ho explicàvem abastament en aquest diari. Ni tan sols una directiva tan desacomplexada en qüestions d'identitat nacional com la de Joan Laporta va ser capaç d'agafar el bou per les banyes en aquest tema. Les justificacions que no cal retirar una cosa que no es va atorgar de forma voluntària no serveixen. És ben fàcil. Que 500 compromissaris, un 10 per cent, signin una proposta per portar a la propera assemblea de compromissaris, que es voti la proposta i, si la majoria dels compromissaris hi estan d'acord, que s'esborri el sanguinari dictador espanyol d'una part de la història del club. Si tots els reptes que té Catalunya davant seu fossin tan fàcils de resoldre com aquest...