Messi no es quedava a la banqueta en un partit del Barça des del polèmic duel que l'equip de Luis Enrique va perdre al camp de la Real Sociedad i que va provocar un crisi esportiva i institucional que va desembocar finalment en un triplet i unes eleccions. Quan es va fer pública l'alineació d'ahir tothom va pensar, lògicament, en aquell desastre i la posterior picabaralla –hi ha versions per a tots els gustos– entre el crac argentí i l'entrenador asturià. La situació, però, dista molt de ser la mateixa. Encara que el Barça ahir hagués empatat o perdut –un fet que hauria estat completament injust– ningú podria acusar Luis Enrique de deixar Messi fora de l'equip titular.

La decisió de l'entrenador té lògica. Messi no només ve dels partits de seleccions, sinó que no s'havia entrenat cap cop durant la setmana, pel naixement del seu segon fill, i també és un esportista mortal, necessita descans. La idea de treure'l com a revulsiu en la segona part també és magnífica, es va veure ahir. Ja ho va aplicar, amb molt d'èxit, Pep Guardiola en la seva primera lliga. En alguns camps fora de casa el solia reservar per treure'l just en la mitja hora final, quan l'altre equip més cansat estava.

Messi, un cop al camp, va flairar la sang de l'enemic i amb una acció brillant va resoldre el partit. Una bona lliçó per a tothom.