A força de superar desafiaments, el Barça s'ha llaurat un inici de temporada que convida a donar corda a l'equip per la confiança que transmet. Sí que és cert que amb només quatre gols en tres partits fa sospitar que al davant les coses no pinten bé, però a hores d'ara és només una anècdota, perquè al darrere la màquina funciona molt bé.

En el sorteig del calendari, tothom va preveure una arrencada en què l'equip de Luis Enrique podria perdre punts, concretament per la dificultat de les primeres sortides. Bé, després de tres jornades, camí aplanat i lideratge en solitari. No es pot demanar més, sobretot quan aquesta situació va acompanyada d'un futbol de gran nivell, com el mostrat al Calderón, on Messi va posar la cirera al pastís sortint des de la banqueta, encara que la bona feina ja havia estat marcada força minuts abans per un grup que ha trobat en Iniesta un jugador que torna a estar en un moment sublim.

Si el Barça va fer el pas de gegant la temporada passada després d'una gravíssima crisi al gener generada per la derrota a Anoeta, i el curs va acabar com va acabar, és difícil evitar el grau d'excitació que pot abraçar la culerada amb el moment del seu equip tot just arrencat el camí.

L'inici està sent brutal, i contra el calendari exigent, l'equip blaugrana està responent magistralment. Però en una lectura crítica no podem passar per alt que el trajecte sembla que s'estigui fent a empentes i rodolons. Per el moment en què estem de la temporada, hi ha massa lesionats, i no sé si el club hi ha trobat una explicació, però no crec que estigui gaire lluny de les conseqüències d'un final de temporada tan efervescent seguit d'una pretemporada que no hauria dissenyat ni un enemic.

Sospito que parlar ara del que va passar en la pretemporada és sobrer, però calendaris tan exigents, tant en el vessant oficial com pel que fa als partits amistosos, no deuen ajudar gens un equip els jugadors més determinants del qual, com és el cas de Messi, per exemple, en els darrers anys amb prou feines han gaudit d'unes vacances com cal.

El cas del Madrid l'any passat cal tenir-lo molt present. Era un equip que arrasava per on passava, que motivava que les cròniques que s'escrivien sobre l'equip parlessin de si estava per sobre del Barça de Guardiola, i que finalment va acabar estavellat després d'una pretemporada al límit i un final d'any amb el mundial de clubs que va acabar triturant físicament els seus jugadors.

El Barça té la sort que en el mercat d'hivern li arribaran dues bones peces (Aleix Vidal i Arda Turan) per reforçar l'equip, i de ben segur que serà un moment en què l'equip necessitarà oxigen, per com té el calendari fins al Nadal i pel trànsit que hi ha a la infermeria amb el curs tot just començat.

El que és innegable és que allà baix, després d'un gran any amb les seves vicissituds, la cosa sembla més calmada i les relacions se suposen més compactes, cosa que ajuda a encarar amb fermesa tot tipus de desafiaments, amb lesions, penals pispats, sancions i un calendari feixuc.