Opinió

L'hora de totes les victòries

Volíem seleccions esportives i vam aprendre que per tenir-ne cal ser estat

Per més que la cam­pa­nya elec­to­ral ens con­ti­nuarà dis­tra­ient deu dies més amb estira-i-arron­ses dialèctics entre l'argu­men­tari cons­truc­tiu inde­pen­den­tista i la tàctica des­truc­tiva amb brots de joc brut de l'uni­o­nisme, res pot evi­tar des de ja fa unes quan­tes set­ma­nes que l'espera fins al dia 27 sigui el més sem­blant a les hores prèvies a una final. Pots opi­nar, espe­cu­lar o fan­far­ro­ne­jar tant com vul­guis, però el que desit­ges de debò és que arribi l'hora del par­tit, viure'l inten­sa­ment, conèixer-ne el resul­tat i sor­tir de dub­tes. Com que deu dies no són res al cos­tat de 301 anys (el Tri­cen­te­nari s'ha aca­bat, però el mar­ca­dor con­ti­nua cor­rent), entre­tin­drem l'espera tot recor­dant que entre els incomp­ta­bles aspec­tes trans­ver­sals que s'esde­vin­drien d'un man­dat democràtic a les urnes en pro de la lli­ber­tat naci­o­nal n'hi ha un de clau per a l'esport català. El 27-S és l'endemà de Fresno, l'endemà d'aquell reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal de la Fede­ració Cata­lana de Pati­natge que només calia apro­var (Cata­lu­nya ja havia estat admesa mesos abans i havia gua­nyat el mun­dial B) i que va ser tom­bat amb pres­si­ons i mani­o­bres polítiques per part de l'Estat espa­nyol. L'hoquei sobre patins no hau­ria estat el pri­mer esport en el qual Cata­lu­nya com­petís en nom propi, però sí el que més i millor hau­ria il·lus­trat a ulls del món la potència espor­tiva cata­lana en detri­ment de l'espa­nyola. Per bé que els argu­ments cata­lans eren sòlids (l'esport és un àmbit pri­vat que no cal necessària­ment que obe­eixi el mapa geo­polític), en aquell epi­sodi vam apren­dre que el món, inclòs el de l'esport, només entén d'estats. Si ho ets, tens lli­gues i selec­ci­ons; si no ho ets, no tens res. Doncs ha arri­bat l'hora de ser-ho. I de fer que tots els camins recor­re­guts no hagin estat en va. Llui­tar per tenir selec­ci­ons no era començar la casa per la teu­lada, era sumar en la direcció que ens ha dut on som. A les por­tes de la final que val no una, sinó mol­tes victòries.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)