El Purito ‘catalán'
Si la història ja se sap i és repetitiva, ¿per què sap greu que en l'últim esprint el campió d'Espanya arrabassés el premi a la regularitat de la Vuelta a Espanya al “catalán Purito”, com l'anomena la premsa espanyola?
Si ja li havia passat abans que Alejandro Valverde forcés el dret i subvertís l'elegància, com és que Joaquim Rodríguez se'n queixés si al cap de dos dies li ho acceptava?
En els fòrums ciclistes, al campió espanyol, menys senyor li han dit de tot, perquè li recorden la condemna per dopatge en la trama d'Eufemiano Fuentes, li retreuen que hi acusés falsament un company ciclista, no obliden que s'estimés més que guanyés un estranger abans que el mateix Purito el campionat del món de Florència, i unes quantes gestes més que fan pensar que no pot ser que un esportista acumuli tan poca honra. Trampós, traïdor, sense cervell... al noi li han dit de tot i, fins i tot, li han deixat anar que el pilot, d'aquestes qüestions, en fa factura.
Això no obstant, com que va guanyar la samarreta verda de la regularitat i va afegir 83 punts més en la classificació del World Tour Ranking de la Unió Ciclista Internacional i en serà el campió del 2015, perquè avantatja en 141 punts precisament Joaquim Rodríguez, la premsa espanyola li riu les gràcies. Si, a més a més, afegim a tot plegat que el Purito va acceptar de fer de gregari de Valverde en el mundial de ciclisme de Richmond que la selecció espanyola disputarà el 27 de setembre, es fa estrany que sàpiga greu que perdés la samarreta verda, perquè ja deu ser el que pertoca.
Deu ser per això que el de Parets se'n va anar a viure a Andorra, on diu que viu molt més tranquil i on a l'escola ensenyen al seu fill allò que no li ensenyarien a Barcelona. És ben clar, doncs, que al capdavall, “el Purito catalán” no és pas que pateixi la síndrome d'Estocolm, sinó que ha desaprès a viure sotmès a la succió històrica de Catalunya.